BDLC V - Institut d'Estudis Catalans

d’aquell Pare amb qui poria conversar, hauria baratat de classe. Me som
acostat una mica a la divisòria de primera classe, y un del vapor m’ha dit
tot-d’una en rudes y sech: Il biglietto. Le hi mostr, veu qu’es de segona, y
me diu tot malambròs: Addietro! (arrera!), sense pus esplicacions. —Vetx
que ja no som a Alemanya, aont els empleyats vos parlen sempre
cortesment, y, si vos han de dir que no fasseu una cosa, vos ho diuen
atentíssims y [300] pregant. Surt un mariner qu’enfloca una blasfemia. A
Alemanya y Suissa no n’havia sentida cap.
Seguex plovent y se mou un vent molt fort que fa xinglotetjar el llach
a-les-totes. —Brutta giornata, diu aquell Pare qu’hem trobada. Per mi ho
és molt brutta, ja que no’m dexa veure casi res del panorama, allà ont jo
som vengut just per veure’l. ¿Que hi ha que fer? Paciència.
A una de les primeres escales son entrats els duaners italians. Els he
dit que no duya més que roba y llibres. M’han fet obrir les maletes, y han
aficades les mans per tot. No les m’havien fetes obrir de Portbou ensà.
Cada instant mos aturam a pobles per prendre y dexar passatgers.
Vetx muntanyes molt altes, blavenques, morandenques, dins els núvols y
la pluja. Y ¡de d’allà! fent bordades de banda a banda del llach per fer les
escales a n-els ports que pertoquen; en feym nou o deu. Aquest llach es
grandiós; està a 194 metres del llivell de la mar, la fondaria màcsima es
de 372 metres y té 60 kilometres de llarch y de 3 a 5 kilometres d’ample,
n’ocupa 212 de quadrats; se retors per entre el serrat de muntanyes que
forma’l paisatge, y axò fa que hi haja panorames grandiosament
encantadors quant les boires y núvols no hu embruten, com ara que hu
tenen embrutat de mala manera.
El meu itinerari es cap a Pallanzano, a un poch més de mitja llargària
del llach. El Pare Passionista me dexa a n-el moll de l’estació abans de
Pallanzano, y dins un instant som a n-aquesta ciutat, amb aygo encara y
una fosca ben negra y un bon vent.
Fins a Bellinzona es estada una belle giornata; ara, de Bellinzona
ensà es estada molto brutta. Desembarc, putx a una fonda que trop just a
n-el desembarcador, sop, y ¡a dormir manca gent!
-375-
BDLC V (1908)
© Maria-Pilar Perea per l’edició, 2011.