BDLC V - Institut d'Estudis Catalans

pertenex an els temps moderns y no a l’Edat Mitja. En fa un gran elogi,
suposant qu’informa tota l’edat moderna. Parla am gran energia, crida,
brassetja y manotetja, y cada instant s’ha de compondre’l mantell.
Sembla qu’es un luterà fervent. Me diuen que ja no’n romanen gayre. No
més l’he entès a redols. M’agradaria veure com lliga, per exemple, Fichte
o Hegel o Darwin am Luter. Un estudiant m’ha dit després, que no l’havia
convençut y que creu que hi ha moltes de coses modernes que no tenen
res que veure am Luter. Li he demanat si a n-aquesta Universitat hi havia
molts de professors y estudiants panteistes, y m’ha dit que no’n conexia
cap; que assí’ls estudiants son o catòlichs o protestants o atèus rònechs,
y qu’els professors esposen les diferents teories, però no diuen casi may
lo qu’ells son, y que en les càtedres de filosofia fan just l’història dels
sistemes y una breu esposició, però [18] no n’ensenyen cap com a teoria
a professar. —El discurs del Rector nou es estat molt llarch, més d’una
hora. —Mos ne som anats a dinar. —Estam a dèu graus de termometre.
M’he hagut de posar el demunt-tot, o sia l’abrich. —He demanat si’ls
periòdichs publicarien el discurs aquell o un estracte, y m’han dit que no,
perque assí la gent, en no esser professors o estudiants, no se’n
preocupen gens, d’aquexes coses, y que miren les Universitats com una
cosa estranya de tot, y que tampoch no s’hi buyden gens el carabassot,
ni’ls-e lleva del dormir, sobre si Luter es modern o mitx-eval.
Es vengut l’estimadíssim Niepage a seguir la tasca d’alemany-català,
y m’ha dit que la meua manera de pronunciar les consonants, no fent la
deguda distinció entre elles quan n’hi ha dues o tres o quatre de seguides,
axí com la fan ells, era per ell molt interessant, perque li feya veure
pràcticament com de les paraules llatines resultaren les paraules de les
llengües romàniques per l’assimilació y tramudansa de les consonants,
per l’estil d’axí com jo les assimil pronunciant l’alemany. Es desxondit,
aquest Niepage. Se veu que bada bé les orelles y que va ulls espolsats.
-23-
BDLC V (1908)
© Maria-Pilar Perea per l’edició, 2011.