BDLC V - Institut d'Estudis Catalans

les virtuts cardinals, les obres de misericòrdia, les benaventuranses, els
set sagraments, l’història primitiva del genre humà, Fidies, Apel les,
Donat, Orfeu, Plató, Aristòtil, Ptolomeu, Euclides. Els daus ters y quart fan
finestrals bessons a cada cara am capserets frondats; y el quart, mes alt
que’ls altres, fa un finestral tripartit a cada cara, coronat d’un capser, y
acaba‘l campanar amb una zona de permòdols y arquets volats y una
gran baranda. De dalt a bax la decoració es preciosíssima. Les estàtues y
baxos relleus son de grans mestres: Donatello, A. Pisano, L. della Robbia.
Devora’l creuer hi ha el Museo de Santa Maria del Fiore, casi tot de
coses velles de la Seu y del Baptisteri, aont hi ha fragments
d’ornamentació, baxos relleus y estàtues de L. della Robbia, Bandinelli,
Donatello, A. di Duccio, A. Pisano, N. D’Arezzo, y altres. Hi ha també
plans y models de la fatxada, cúpula y llenterna, un mosaych de cera del
sigle XI, un pali y tovalles d’altar, brodadura veneciana del sigle XVI. Es
un museu interessant de ver. Ja era tart, y he pres redòs a la fonda.
Octubre. DIA 24
Oratorio de S. Michele. —Palazzo vecchio. —Loggia dei Lanzi. —
Palazzo degli Uffici: Galeria de Pintures. —Palazzo Pitti. —Santa
Maria novella. —Santíssima Anunziata. —Sant Marc: l’esglèsia; els
claustres. —El Batisteri. —Cap a Roma
Enllestesch feynes, y devers les vuyt surt de la fonda, qu’es a Via
Calzaioli, y afín l’Oratorio S. Michele, comensat l’any 1284 com a llotja de
gra y convertit en lo qu’es ara, els anys 1336-1412, qu’es un magnífich
edifici quadrat, tot sol, que fa planta baxa, qu’es l’oratori, y llavò dos
pisos que son magatzems de gra. D’estil ogival y renaxement, l’interior de
la planta baxa, fa dues naus de tres trasts, pintades al fresch les voltes,
d’aresta de mitx punt. L’ull de les deu arcades es gentilment calat, am
vidres de colors, antichs. Hi ha un templet de marbre que sopluja la Mare
de Deu, riquíssim, am baxos relleus de l’Antich Testament, del sigle XIV.
-428-
BDLC V (1908)
© Maria-Pilar Perea per l’edició, 2011.