BDLC V - Institut d'Estudis Catalans

mosaych [357] historiat del sigle XII; el chor dins la nau central amb una
tanca molt baxa y un ambó (trona baxa) a cada costat. Devant la basílica
hi ha un atri quadradench, aporticat, y una font al bell mitx. La basílica de
devall, soterrània, era molt mès gran que la de dalt. L’han rebuydada en
part, y s’hi conserven una partida de pintures murals, inscripcions y
escultures, que la fan un dels monuments de Roma més dignes d’esser
visitats y estudiats. Es estat massa tart per devallarhi. D’assí pech a n-el
Colosseo o Anfiteatre de Flavi, que’l comensà Vespasià y l’acabà son fill
Titus l’any 80 de la nostra era. Hi cabien uns 50.000 espectadors. No es
ben rodó: son diametre major es de 187 metres, y el menor de 155; y la
banda qu’es conserva sencera fa quatre ordes d’arcades y 48 metres
d’alt. Aquí’s divertien els romans veyenthi barallarse y matarse feres y
homes (gladiadors), y, com sobrevengueren les persecucions de
l’Esglèsia, hi amollaren els cristians a les feres, xalant de veure com
aquestes els esbenaven y los s’engolien. En l’edat-mitja serví de fortalesa,
y en la moderna de pedrera per construccions publiques y privades, fins
que Benet XIV va prendre l’edifici bax de la seua protecció y el consagrà a
la Passió del Bon Jesús en memòria de la sanch de tants y tants de mils
de màrtirs que s’hi escampà.
Seguesch endevant per lo qu’era Via Sacra, per bax dels archs de
triunf de Titus y de Constantí, p’el solar del Temple de Venus y Roma,
qu’ara hi ha Santa Francina Romana; vetx a man dreta les superbes
ruines de la Basílica de Constantí, el Temple de Ròmul y Templum Sacrae
Urbis (avuy esglèsia de Sant Cosme y Sant Damià); a mà esquerra, les
del grandiós Atrium Vestae y les inmenses ruines del Palau dels Cèsars,
qu’umplen tot el Palatí; més enllà Domus Vestae, Templum Antonini et
Fausti (avuy esglèsia de Sant Llorenç in Miranda), Forum Romanum,
Basilica Julia; y enllà de tot, a n-el peu del Capitoli, Arcus Severi,
Umbilicus Urbis Romae, y les ruines dels temples de la Concòrdia,
Vespasià y Saturn. Aquí hi ha resumida casi tota l’història de Roma.
Aquexes ruines grandioses, venerandes, imposen, esglayen, capfiquen
qualsevol que conega una mica aquella història estupenda. No me’n sabia
-445-
BDLC V (1908)
© Maria-Pilar Perea per l’edició, 2011.