BDLC V - Institut d'Estudis Catalans

epresa: els quatre evangelistes y Luter y Melanchton (¡bons dos!), y al
mitx l’altar, qu’es molt llarch, com els nostres, no com els altres luterans
qu’he vists, y just derrera s’alsen un baldaquí de marbre blanch y dedins
una gran figura del Bon Jesús beneint, y sis canelobres devant, ademés
dels dos del Sant Crist. Per semblar un altar catòlich no més hi falten les
sacres y la llàntia devant. —A n’els finestrals de l’àbside del creuer y de la
nau, qu’es molt curta, hi ha passatges de la vida del Bon Jesús. A
l’embocada de l’àbside, costat de l’Epístola, hi ha la trona, de marbre
blanch, amb incrustacions de bronzo, molt preciosa, y a l’altra banda la
tribuna del Kaiser, que també es ben de veure. A n-els brassos del creuer
hi ha tribunes, sostengudes per columnes de pedra negrenca que fa
mirallets, de gran efecte; y demunt el portal hi ha l’orgue, de 80 registres
y 4.800 trompes.
Lo qu’es admirable també, es l’atri, de 21 metre[s] de llarg per 7
d’ample, amb una absidiola a cada cap y una escala de caragol de banda
a banda. Les voltes de canó son totes de mosaych: hi ha Crist al mitx,
beneint dins una gran auriola, y lo demés brancatges y gregues demunt
camp d’or. Fa tres portals d’ingrés a l’esglèsia. A n-el timpà del centre
Sant Miquel, a n-els laterals escenes bíbliques. A les parets hi ha quatre
grans baxos-relleus de la vida de Guillem I, y demunt ells corre a la
banda de l’esglèsia un fris de mosaych am les figures dels Prínceps y
Princeses de la família reyal Hohenzollern, que van cap a l’Anyell de Deu,
qu’està en mitx, dins una gran auriola, y a l’altra banda n’hi ha d’haver un
altre de fris, amb els héroes prussians desde 1813 fins a 1871. Les
absidioles (de cada cap) tenen finestrals am vidrieres de color (les de
dreta representen passatges de la vida del Batista) y part demunt elles
corre un fris de mosaych amb els busts dels emperadors primitius de
l’imperi germànich, a l’àbside del cap nort, y amb els busts de Luter,
Calví, Melanchton y demés capspares del protestantisme, a l’àbside del
cap sur.
Surt d’aquexa esglèsia, y repar tres o quatre cases veynades, noves,
d’estil romànich, precioses de tot, y llavò l’edifici de Berliner Sezession,
-136-
BDLC V (1908)
© Maria-Pilar Perea per l’edició, 2011.