BDLC V - Institut d'Estudis Catalans

artístiques), 9Kunstegewerbe-Bibliothek 9(biblioteca 9d’indústries
artístiques). rr) Devora el grandiós y magnífich Teatre de l’Opera
(Opernhaus) que hi caben 2.000 espectadors, s’alsa un arrogant
monument a l’emperador Guillem I, estàtua de bronzo a cavall. s) La
nova Borsa ab una sala brillantíssima del renaxement y a les galeries
nort-est y oest el Handelsmuseum (museu de comerç). ss) La fundació de
Senckenberg ab col leccions d’Història Natural, biblioteca, jardí botànich,
teatre anatòmich y hospital de ciutadans. t) Peterskirche (esglesia de
Pere), protestant, acabada fa uns dotze anys, d’estil renaxement
alemany, ab un campanar de 78 metres y uns dedins ben de veure.
Derrera hi ha un monument de bronzo a la guerra de 1870-1871, ben
notable. A n-el veynat Peterskirchhof (cementeri de l’esglèsia de Pere), hi
ha un calvari molt antic y enterrada la mare de Goethe. u) A n-el passetx
de Gallus s’alsa’l pompós Teatre de la Comèdia (Schauspielhaus), per
1.200 espectadors, de 51 metres d’alt, ab una figura de coure de 3
metres a la cuculla, representant Frankfurt com a promotora de les Arts.
v) El Palmengarten (jardí de les palmeres), amb unes famoses grans sales
de palmeres, ivernacles d’altres plantes, plantacions de flors, muntanyes
artificials. w) Bethmannsmuseum (museu de Bethmann); forma una
rotonda, y hi ha estàtues ben apreciables. No gayre lluny se troba
Luterkirche (esglèsia de Luter), acabada l’any 1894. ¡Una esglèsia a n-
aquell heresiarca desenfreit! Es ferest! y) El Gimnasi de Goethe, el Park-
Rothschild, la Casa de sorts-muts (Taubstummanstalt), el Gimnasi y
l’Escola Natural israelites, un altre Gimnasi y una partida grossa d’escoles
primàries, totes ab grans edificis propis, y una partida més d’esglèsies
catòliques y protestants, y altres institucions d’il lustració, completen y
signifiquen l’estat de cultura de la ciutat.
A Sachsenhausen, l’arraval de l’altra banda del riu, molt pintoresch y
rioler, hi ha unes quantes coses ben de veure; la principal es el grandiós,
el magnífic Stadelsches Kunstinstitut (Institut artístich de Stadels).
Aquest Stadels, mort l’any 1816, dexà a la seua ciutat nadiua les seues
col leccions artístiques y tots sos bens. L’Escola d’Arts, unida ab l’Institut,
-16-
BDLC V (1908)
© Maria-Pilar Perea per l’edició, 2011.