BDLC V - Institut d'Estudis Catalans

Un queda astorat devant la grau còpia de traball y de paciència y
d’aplicació y de diners que suposa tot axò; perque tot està magníficament
instalat, y llavò devora cada classe de bestiar o de planta o de fruyta, vos
trobau el mapa corresponent, aont vos [113] indiquen a n-e quines parts
del mon se troben y se crien tals coses.
ha lo
Surt d’aquest museu, y pas a l’altre cos d’edifici, el central, aont hi
Museum für Naturkunde (museu p’els conexements naturals) o sia
d’Història Natural, que’s dividex en tres grans seccions, cada una de les
quals va annecsa a un Institut de l’Universitat, axò es, Institut de
Geologia y Paleontologia, Institut Zoològich, Institut de Mineralogia y
Petrografia. Per consegüent, hi ha les seccions: col leció geològica,
animals fòssils, mamífers, reptils y pexos, insectes y cranchs, animals
inferiors, animals volàtils, minerals, pedres. Cada secció d’aquestes es
riquíssima; hi ha centenars y centenars d’eczemplars; els animals,
embalsamats o dins esperit, y llavò els esquelets, y dibuxats; y dels
vegetals y pedres, ademés de les mostres, llurs dibuxos; y llavò el mapa
de cada cosa. Per les papallones y altres insectes voladors, hi ha unes
vitrines rotatòries per que pugueu veure les variants de color que
presenten segons els-e pega la llum. —Vaja, tot està presentat
admirablement.
El Museu de construcció de mines y metalurgia (Museum für Bergbau
und Hüttenwesen) no l’he pogut veure perque ja estava tancat. Eren
passat les tres. M’hi he passades cinch hores dins aquests museus, y les
don per ben passades.
Entr dins una Restauration per pegar un roech, y per devers 80
pfenigs m’han donat dinar y prou bo. Com pagava, hi afegia el per-beure;
y ¡cosa grossa! el Kellner no hu ha aceptat, perque ha dit qu’ell era l’amo
y ell metex servia. Rara avis! Es un heroisme per un alemany de fonda o
d’hostal rebutjar el per-beure. M’atrevesch a dir que son tan clars com els
campanars... d’Ulm, que no n’hi ha cap altre de tan alt en tot lo mon (165
metres).
-142-
BDLC V (1908)
© Maria-Pilar Perea per l’edició, 2011.