BDLC V - Institut d'Estudis Catalans

Octubre. DIA 16
Lago Maggiore ben vist. —Llach de Lugano. —Cap a Milà: un inglès
y una inglesa. —Llach de Como. —Arribada a Milà. —Gran Duomo.
—Carrers gens nets. —Un empleyat de correus. —Casualidats
M’axech a les tres y tres quarts. Havia comanat que’m cridassen a les
quatre. El qui me crida, com veu que ja estich axecat, se’n va remugant
paraules d’enfadat. Axò tampoch no hu he trobat dins Alemanya. Segons
l’itinerari del Dr. Schädel havia de visitar les illes dels Borromeus. Com el
cel està tot tapat de núvols y brusquinetja desiara, y estich cansat de
pluja dins mar amb vapors com els que s’estilen per aquí, per no esposar-
me a no porer veure res de tals illes si seguex plovent, prench el vapor de
[301] les set cap a Luino en la direcció de Locarno, y de d’allà. He pres
billet de primera y estich millor. El cel s’aclarex una mica, y puch
contemplar la bellesa estraordinària del llach y les seues voreres, tot
muntanyes ben altes, de formes pintoresques, que fan entrades y sortides
molt grosses, y axí resulta que la perspectiva muda cada instant; y, com
el vaporet va de banda a banda del llach per fer les diferents escales de
l’itinerari, puch contemplar el panorama de tots vents. Les muntanyes son
verdes, però no’s mostren en general vestides de boschs tan espessos
com a Alemanya y Suïssa. Els pobles de la vorera ocupen situacions
magnífiques, pero les cases son ordinàriament prosayques, per l’estil de
les de Mallorca; ja no son de fusta ni policromades, ni fan capsers
puntarruts y contraposats; hi reyna el prosaisme característich de les
construccions meridionals.
A les nou desembarcam a Luino; prench el tren cap a Lugano. El
paisatge es esplèndit de boscatges y comallars; anam vora vora’l riu
Tresa, que desemboca a n-el Lago Maggiore y va molt furient. Arribam a
Ponte Tresa, y resulta que s’acaba el tren per anar a Lugano, y que hi ha
qu’embarcar-se de bell nou. N’estich content. M’afich dins el vapor, que
partex tot d’una. El llach de Lugano es també prou llarch y retorsut; està
-376-
BDLC V (1908)
© Maria-Pilar Perea per l’edició, 2011.