BDLC V - Institut d'Estudis Catalans

toes. —La Seu. —Esglèsia de Santa Magdalena. —Michaeliskirche:
la cripta. —Andreaskirche. Un ruxadell
Aquell senyor del capell no s’es presentat. Jo seguesch en possessori
del seu. El me clau devers les nou y quart y emprench la descuberta
d’avuy. Me’n vatx cap dret a la casa de Leibniz per veure si seré més
sortat. Trop ubert: visit el museu que hi ha d’indústries artístiques. Es
molt notable la col lecció de ferros (forrellats, claus, panys, sotapanys,
corretjam, baranes, creus, cofrets, baules de porta, gaufons, etc.). N’hi
ha de enginy y d’art desplegat. La col lecció de llenya tallada (baxos
relleus, estàtues, fullatges, tornetjadures, caxes, cadires, llits,
guardarrobes, escriptoris, taules, etc.) conté vertaderes preciositats. Hi
ha també molts de texits, draps, brodadures, randes, robes d’esglèsia y
profanes, tapissos, domassos, velluts antichs y moderns y de diversos
paissos. L’aplech de ceràmica, test comú y fi y porcellana y retjoles
pintades y estufes de test, es també ben apreciable. Ademés de la planta
baxa, hi ha tres pisos, grans, tots plens d’objectes ben presentats y cada
un amb el seu billetet esplicatori. La casa conserva’l seu caràcter antich,
molt interessant: grans jàsseres a n-els paladars, grans fustams a n-els
portals y finestres. A n-el pis principal hi ha la cambra aont traballava el
gran filosof y la cambra aont entregà l’ànima a Deu. Si tots els
protestants fossen estats com Leibniz, se seria feta la reconciliació amb
l’Esglèsia Catòlica.
Surt d’aquest museu, torn atravessar la ciutat vella, embadalintme a
cada passa devant aquelles cases tan gentils y pintoresques; y torn veure
l’Alte-Kanzlei (antiga Cancelleria), un casal d’aquella trassa. Lo
interessantíssim que té, es el front, que fa sis sostres de finestres, el de
mès amunt am dues manco que’l de més avall, y per lo metex més estret,
fins que’l del cap d’amunt no més en té una.
Seguint de d’allà, pas per devora Polizeipräsidialgebäude, casal
grandiós, nou, d’estil modern; vetx la columna de Waterloo, al mitx d’una
plassa inmensa, que se’n puja la misèria de 65 metres, y pech a n-el
-224-
BDLC V (1908)
© Maria-Pilar Perea per l’edició, 2011.