BDLC V - Institut d'Estudis Catalans

sostre hi ha els danesos, a l’altre els austriachs, y a l’altre’ls francesos. Hi
ha lloch per posarn’hi més. Acaba la columna amb el capitell y la gran
figura de la Victòria, de 8 metres y una creu de ferro, tot daurat. Hi ha
un’escala de caragol fins a n-el capitell. Hi som pujat. D’en tant en tant hi
ha un replà per reposar y una cadira per seure. La plataforma del capitell
forma una gàbia de ferro, per que no s’hi puguen tirar de dalt a bax.
D’allà dalt hi ha una vista de Berlín, estupenda.
A n-el nort de la columna hi ha’l monument a n-el general
(feldmarschall) de Roon, figura colossal de coure, amb el socle de granit
fosch, elegantíssim, y a n-el ponent de la metexa columna devant el Nou
Teatre d’Opera, s’alsa el monument a n-el general Moltke, senzill, però
preciós ferm.
Després de dinar he vistes: a) les embaxades inglesa y francesa, a la
plassa de París, edificis molt grans, però de poch caràcter; b) el Ministeri
de l’Interior, estil renaxement, gran, ben apreciable; c) el Gimnasi Reyal
Francès, nou, ben elegant, tot de toes; d) [103] l’Institut de Dentistes,
modest, digne; e) l’Acadèmia de Guerra, edifici nou, de toes, romànich,
modern, brillant ferm; fa unes cenefes y uns dibuxos ben vistosos; f)
Dorotheen Stadkirche, moderna, ogival, protestant, tancada; g) y llavò
l’Aquarium, qu’es una cosa molt de veure: una gran col lecció de pexos,
reptils, moluschs y herbes de mar y aucells, cadascú dins el seu element.
Crida l’atenció l’aplech de serps. N’hi ha de petites y grosses. N’hi havia
una de devers catorze pams y com el bras de gruxada, que caminava;
un’altra, com la cuxa de gruxada, aplegada com un rest de corda; per mi
deu fer 30 pams; y una altra tan gruxada, però més curta. Llavò hi ha’ls
pexos y les plantes de mar, posats dins aygo de mar, de tal manera
qu’una de les parets es de vidre y les hi veys dedins: els pexos nadant y
les plantes inmòvils. Es una cosa molt curiosa. Hi ha, dins un corralet,
amb una barana de quatre o cinch pams, cocodrils, sèt o vuyt. Axò m’ha
feta feredat. —Y si botaven? he pensat; però llavò he dit: —Com les tenen
axí, senyal que no hi ha cap perill. La col lecció de plantes de mar es molt
-129-
BDLC V (1908)
© Maria-Pilar Perea per l’edició, 2011.