BDLC V - Institut d'Estudis Catalans

(museu etnogràfich austriach). Me fan pagar una corona d’entrada, cosa
que en lloch m’havia succeit a un museu axí. Entr dins una saleta
grandeta aont hi ha trajos, eynes, mobles y joyes de totes les regions de
l’Imperi, am cambres y diferents figurins vestits segons aquelles regions:
les dones d’alguns punts am les faldes just fins a n-els [220] genolls y
unes polaynes de pell; y llavò un gran betlem y diferents passatges de la
vida de Jesús molt a n-el viu. Me creya que hi hauria més sales, y no més
hi ha haguda aquexa. Deuen fer pagar una corona per la poca gent que hi
deu anar. Axí els curiosos paguen la festa.
Surt d’assí, y vetx l’Administració de Telegrafs, gran y modesta;
prench de d’allà per Schotenring, un altre grandiós carrer de molt de
moviment; dex a un costat la Direcció de la Policia, un edifici gros ferm, y
pech a Technologisches Gewerbe-Museum, un edifici que té una illa. Son
visitables només les col leccions d’indústries de fusta (fusteria), de
metalls, vidres y electro-tècnica. Son molt merexedores de veure-se la
partida d’eynes de fuster y ferrer, les classes de llenya, de cers, les
màquines per totes aquexes indústries, am mostres de les feynes que s’hi
fan, ben precioses. Just devant hi ha un altre edifici qu’ocupa tota un’altra
illa; fa cara de nou y es Gewebefördërungsdienst-Handels-Ministerium
(servici de foment de l’Indústria del Ministeri de Comerç).
D’assí tom arrera, y pas per devant Anatomisches Institut, grandiós,
elegant, d’estil renaxement; més avall hi ha Chemisches Laboratorium,
aillat, modern, elegant, gran; y arrip a Maximiliansvotivkirche (esglèsia
votiva de Maximilià), feta en acció de gràcies de no esser estat victima
l’Emperador de l’atemptat de 1853. Es ogival, de tres naus sense
capelles, creuer de tres naus, nau absidal am capelles, y tres portals y
dos campanars a la fatxada, que tenen 99 metres d’alt, am les teulades
de gran rost, fent figures geomètriques de diferents colors. Està
esplèndidament decorada per defora y per dedins. Els portals de la
fatxada son en gradació, de cinch arquivoltes el del centre y de tres els
laterals, amb estàtues a les rebranques (dos sostres a n-el major y un a
n-els laterals), am baxos relleus a n-els timpans: l’Anunciació y la
-275-
BDLC V (1908)
© Maria-Pilar Perea per l’edició, 2011.