BDLC V - Institut d'Estudis Catalans

Moisés y Elies. Els daus dels campanars presenten la forma de
tabernacles.
Devant la Seu fa una plassa quadrada amb un monument a Maria. El
gran casal que l’enrevolta era primer palau de l’arquebisbe; ara l’ocupa un
germà de l’Emperador.
A la banda de mitjorn hi ha els turons Mönchberg y Festung
Hohensalzburg, un gran penyalar tallat a plom casi tot y tot lo demés
vestit de bosc pompós. Hi ha un funicular per pujar a Hohensalzburg. Hi
putx y trop un jove molt simpàtich. Me demana si jo som alemany, li dich
que som espanyol; ell me diu qu’es holandès; li dich qu’es parent d’aprop
dels alemanys; me contesta qu’ells la duen dels alemanys y que’ls
agraden més els inglesos. Me demana paraules castellanes, les hi dich;
me parla dels toros. Li dich que’n som contrari de tot y que’l catalanisme
també ho és contrari de tal salvatgisme. Li vé de nou. M’empegueesch
com vetx que’ls estrangers només mos conexen p’els toros. Tristíssima
celebritat! Com som dalt la cuculla, hi trobam un restaurant; entram dins
una cambra fosca, que a dalt té un prisma, y abax un disch giratori
demunt el qual se dibuxen tots els carrers y contorns de la ciutat, y veym
les persones y carruatges y tranvies que hi tranziten. Pujam a n-el castell
que hi ha; una vella molt xerevel la mos ho esplica tot, conversant p’els
colzos. Entram dins una de les antigues presons en forma de sitges sense
llum. L’holandès me diu: ¿No es ver que l’Inquisició era una cosa
salvatge? Li contest qu’allò no té res que veure am l’Inquisició y
qu’aquesta era un tribunal ordinari que seguia el procediment establert a
tots els tribunals d’aquell temps, pero encara més suavisat. Treym un
altre capítol. Veym les antigues habitacions dels Arquebisbes, severament
decorades, però d’una sobirana elegància, se diuen Goldene Stube. Hi ha
una magnífica estufa de rajoles pintades.
Dex l’holandès allà dalt, y devall a n-el cementiri de Sant Pere, aont
vetx la capella de Santa Margalida, ogival, gentil amb [234] un bon
retaule d’època a l’altar. Llavó putx a les capelles de Santa Creu del sigle
XII, la de Sant Gil, Sant Gertravade y de Sant Màxim, cavades dins el
-292-
BDLC V (1908)
© Maria-Pilar Perea per l’edició, 2011.