BDLC V - Institut d'Estudis Catalans

tot lo que’s presentava, xerrant p’els colzos. No los he fet gayre cas,
perque no estava per axò. Arrip a la Basílica. Ho es una basílica romana,
civil, restaurada, com se suposa; es grandiosa; quadrangular, amb dues
zones de finestrals per banda y un àbside colossal, tota de toes. Durant
l’edat mitja serví de palau dels Comtes que hi tenien els reys de França, y
després la posseiren els arquebisbes. L’any 1846 l’enllestiren y la feren
esglèsia protestant; no los deu gayre l’edifici a n-els protestants: lo que hi
ha fet es prosaych, fret, magre; sembla una sala de concerts, despullada.
Seguint carrers y carrers, he trobada l’esglèsia dels Jesuites, ogival, de
tres naus, policromada, amb el chor a l’àbside, molt prolongada, am
vidrieres de colors, de mitja mà y alguns retaules barrochs y qualcún
d’ogival, ben passadors. Allà devora hi ha’l Gymnasium y el Seminari,
dins la Casa que hi tenien els Jesuites, barroca, gran. —He vista després
la Casa de la Ciutat, d’estil renaxement, monumental, y la Casa de
Correus, també magestuosa. Mes enllà he trobada l’esglèsia de St.
Gangolf, ogival, de dues naus, policromada y l’àbside molt fonda. Som
passat de bell nou per devant la basílica; y vetx l’antich palau arquebisbal
que Napoleó I feu corter y encara ho es, y he visitat el Museu Provincial
d’antiguedats, dins un edifici fet aposta, suntuós, amb una mala de fi de
sales, plenes d’antiguedats romanes, trobades devora Trèveris en
diferents escavacions, ceràmica, ferros, monedes, tassons, ampolles,
vidres, joyes, sepultures, fragments arquitectònichs (columnes,
basaments, capitells, entaulaments, baxos relleus, frisos) una cosa
notabilíssima. També hi ha una secció d’antiguedats cristianes, y robes
sagrades y pintures y altres utensilis. Els trossos de frisos y baxos relleus
romans son d’una valentia de dibux y d’eczecució qu’admiren. Hi tenen
[71] molt que aprendre els escultors moderns. —Ja era tart, y me’n vatx
a una Restauració, y me restaur una mica, axò es, din; y, dinat, prench
un tranvia, y cap a veure les ruines del palau de l’emperador Constantí.
Està devora la basílica. Com hi arribava, trop una partida d’al lots que se
son posats a ferme una contarella de tal palau, tot acompanyantm’hi. He
demanat a n-el qui conversava més, qui era aquest Kaiser Constantin, de
-89-
BDLC V (1908)
© Maria-Pilar Perea per l’edició, 2011.