BDLC V - Institut d'Estudis Catalans

omàniques amb les greco-romanes molt avengudament, y usen molt la
pedra sense allisar, per les fatxades.
Prench un tramvia y cap a Adolfplatz, un punt cèntrich. Me trop
devant la nova Casa de Correus. Encara hi fan feyna. Es grandiosa,
monumental, de pedra sense allisar. M’hi acost, la’m mir de prim conte, y
derrera ella trop el Real Gymnasium, gran, majestuós, fa cara de nou; té
un gran pati derrera per jugar els al lots. Seguesch de d’allà, y trop un
altre edifici ben gran, gentil, espléndit. ¿Que serà? A la fi afin dalt el
portal aquex ròtul: Luisenschule. Es un’ escola. Més enllà trop un edifici
romànich, grandiós, monumental; sembla un’esglèsia. Fa una creu grega
de brassos curts, am fatxada y grans claraboyes y finestrals a cada cap,
amb torres quadrades a cada recó del creuer, dues de les quals son molt
altes, just com a campanars, y a n-el creuer una cúpula vuytavada, amb
finestralets y un trifori per corona; a un costat un jardí y a l’altra una casa
ben gentil y un pati. ¿Que serà axò? Ho demàn a un senyor qui passa, y
me diu qu’es una sinagoga. ¡Bona es aquesta! Cal entrarhi. Me present a
la casa, toch, surt una al lotella, li demàn per veure la sinagoga y agafa
las claus y la’m mostra. L’interior es esplèndit de tot: tot marbres y de
mosaych les voltes, d’or y colors brillants y unes vidrieres pintades d’allò
més superior, y una corona de llum al mitx, grossíssima. Abax, tot es ple
de banchs p’els homes; a les galeries superiors (una a cada bras de la
creu) per les dones. A l’enfront hi ha la càtedra del rabí, bax de l’armari
de la Sagrada Bíblia devora el candeler de sèt brassos. [146]
Surt admirat de tanta d’esplendidesa, y seguesch de d’allà. Pas per
devant l’antiga Casa de Correus, gran, però prosayca, y prench per
devora Schwan Spiegel (mirall de cisnes), un estanch rodat d’arbres
esponerosíssims, aont neden estols de cisnes. Més avallet n’hi ha un altre,
d’estanch, Kaiserteich. A l’altra banda s’alsa, rodada d’arbres d’ombra,
Ständehaus (Parlament Provincial), espècie de Diputació, edifici barroch,
modern, molt gran, majestuós. Seguesch de d’allà, y me trop dins el
Mercat, devant l’esglèsia de Sant Pere. Els mercats a Alemanya no solen
tenir cuberta ni envelada, y se comprèn. La gent està avesada a n-el fret,
-182-
BDLC V (1908)
© Maria-Pilar Perea per l’edició, 2011.