BDLC V - Institut d'Estudis Catalans

y el sol sempre es ximple. Axò fa que no hi cal envelada. —Axí està el de
Düsseldorf.
L’esglèsia de Sant Pere es ogival, de tercera època, nova, de tres
naus y creuer, sense cúpula ni capelles, y el campanar dalt el portal, y
ben alt qu’es, quadrat y acaba amb una piràmide vuytavada, molt
puntarruda y quatre campanarets a n-els cornalons. El portal es en
gradació. Hi ha Sant Pere, policromat, a n-el llindar. Les cantonades,
rebranques, archs y frisos son de pedra vermellenca; els panys de paret,
de pedra blanquinosa. L’interior es preciós. Les tres naus son d’igual
alsada, de cinch trasts. Tot-d’una qu’entren, fa una capella a cada banda
(fonts de batisme y el Cor de Jesús). L’àbside es de set cares dos trasts.
A l’embocada, amunt, hi ha de través la trabs (biga mestra), qu’aguanta
un Sant Crist y Maria y Joan al peu, y devall penja la figura de Sant Pere
demunt represa y devall dosseret. L’altar major està devall un baldaquí,
gran y gentil. El retaule es un tríptich dels qui’s tanquen. Els caps del
creuer acaben en forma absidal, y a cada cara hi ha unes capelletes
rectangulars amb alts relleus del via-crucis, molt ben tallats. A n-els
recons del creuer devora l’àbside hi ha dues absidioles, de tres cayres, y
cap d’igual, amb uns retaulets que s’obrin y se tanquen, de la Mare de
Deu y Sant Josep, una cosa preciosa de tot. A un dels panys de la
absidiola nort, hi ha pintat l’abre genealògich de Jesús, y a un pany de
l’altra absidiola un Sant Cristòfol colossal. Les voltes son de nirvis
entremeliats, en forma de xerxa, molt gentils. Rebranques, pilars,
arcades, baxos y frisos son vermellenchs; lo demés d’un to verdosench, y
a n-els recons hi ha pintats àngels y fullatges molt fins. A n-els finestrals
de dalt el portal, de les naus, creuer y àbsides, hi ha magnífiques
vidrieres de colors, de les bones qu’he vistes; les de l’àbside y creuer, am
figures de sants; les altres, sensa.
Una dona agranava y li he demanat si n’hi havia altra, d’esglèsia
catòlica, a Düsseldorf, y m’ha dit que n’hi havia moltes, y que’ls catòlichs
eren molts més que’ls protestants. [147]
-183-
BDLC V (1908)
© Maria-Pilar Perea per l’edició, 2011.