BDLC V - Institut d'Estudis Catalans

fins que surti’l seu, me diu, y ho fas axí. Tot-d’una qu’he dinat, me pos
aquell capell, y ¡hala a trescar la ciutat!
Me resulta una ciutat interessantíssima Hannover. Té 250.000
habitants (l’any 1867 no més en tenia 74.000), y am l’arrabal Linden en
té 305.000. Està al mitx d’un pla molt ben conrat, a la vorera del riu
Leine. Es una de les ciutats més hermoses qu’he vistes per l’amplària y
netedat de sos carrers, per les moltes de plasses y passeys am jardinets y
grans arbres, y per la galania y esplendidesa de les cases. A cap ciutat
n’havia vistes proporcionalment tantes de cases gentils, pintoresques y
[177] interessants. Se veu que’ls constructors d’assí tenen molt d’enginy
y molt de gust. Me fan unes aplicacions del romànich y l’ogival a les
necessitats y comoditats de la vida domèstica admirables, y llavò que
combinen de mil maneres les toes, que son el material ordinari de
construcció. Moltes de cases particulars semblen esglèsies o monestirs o
palauets de gent grossa. Axò a la part nova, aont sovintetjen les fatxades
totes vestides d’enredederes y altres herbes enfiladisses, y grans tests de
flors a n-els balcons, y jardinets devant casa, a una partida de carrers. La
part antiga, si importa, es més interessant: les cases son de jàsseres y
barrots de fusta, enginyosament entrunyellats y reblits de entrepanys de
toes. Les jàsseres y barrots solen esser policromats y amb escultures.
Llavò hi ha els grans capsers, afuadíssims, am cresteries escalonades, y
les grandioses teulades d’un rost ferest, clavetetjades de finestres y
finestrons amb llurs corresponents biombos. Repetesch que cap població
havia vista aont les cases en general fossen tan interessants y
monumentals. Després de tres hores de trescar carrers y mirar cases y
esglèsies, he pres un tranvia que roda tota la ciutat y desprès amb un
altre l’he atravessada de cap a cap. Vull dir que’m sembla que la conech
una mica y que puch parlar.
He vists una partida d’edificis públichs, tots importants, entre altres:
a) el teatre de la ciutat, de pedra, estil grech-romà; b) Casa dels Artistes
de la Ciutat, de toes, romànich, molt gentil; c) un Realgymnasium y un
Lyceum, de toes, romànich-renaxement; d) Provinzialständehaus
-221-
BDLC V (1908)
© Maria-Pilar Perea per l’edició, 2011.