BDLC V - Institut d'Estudis Catalans

suntuosíssim, monumental. Basta dir que té de frontis 93 metres y de
fondària 176. Coronen el frontis carrosses tirades d’una guarda de cavalls,
plenes de gent, y a cada banda, abax, hi ha uns preciosos abeuradors
amb alts relleus d’estàtues colossals de Prometeu y les Occeànides y
Perseu amb Andròmeda. Dins l’edifici hi ha tot un museu de cotxes de
gala y demés arreus. Al mitx de la grandiosa plassa hi ha un magnífich
brollador, qu’es tot un monument. De dins la piscina s’alsen uns rocams
plens de foques y altres animals consemblants, que’s treuen brolls d’aygo
de la gola per tots vents, y amunt de tot sèu Neptú amb el trident, de
bronzo, colossal, y a estones casi no’l veuen, dels brolls d’aygo que li
llansen les foques. A les vores de la piscina hi ha recolzades y en actitud
de buydarhi unes àmfores, que també brollen a la vela, quatre estàtues
de dona, colossals, de bronzo, nues, just amb una mica de vel, com si
no’n duyen. Si estiguessen dretes aquexes estàtues, per mi tendrien una
trentena de pams.
El Palau es immens, d’estil renaxement; fa 192 metres de llarch per
116 d’ample; el frontis en té 30 d’alt y la cúpula de la capella 70, que
guayta part demunt el frontis. Aquest fa tres portalades, la del mitx més
gran, y dedalt el trofeu de l’Emperador, tot daurat, y grandioses estàtues
coronen el conjunt. El Palau forma un rectàngul amb un’ala al mitx de
través. De part-defora es massa sever, monóton, geomètrich. Nomès es
visitable la part nort, que no habita la família imperial. —Mos presentam a
la porteria, pagam mitx march per hom y mos donen un billet, y per
endins. Es visitadíssim y els visitants van a boldrons y per torn. Les
entrades que’s cobren deuen pujar un capital al cap de [92] l’any. Y
tothom n’està content, de pagar el mitx march, perque axí no ha de fer
altres passes ni cercar recomanacions ni influències; un paga, y ¡per
endins!, a veure coses, que n’hi ha a l’uf de precioses. —Formam un
boldró d’una cinquantena de persones. Aviat mos arriba’l tom, y ja som
partits, puja qui puja per una escala sense graons, una rampa, de toes. Y
una volta dins la gran Schweizer Saal, mos posam unes babutxes per
hom, perque’ls trispols son de llenyes precioses, y ja som partits. El
-115-
BDLC V (1908)
© Maria-Pilar Perea per l’edició, 2011.