BDLC V - Institut d'Estudis Catalans

parents fan lo metex; y llavò els admiradors. N’hi van una partida. La
música seguex tocant coses precioses de Bach, les banderes passen per
devant el clot, les acalen fins a tocar en terra; una partida d’amichs del
mort ploren. La gent està molt respectuosa, y a la fi s’acaba y cadascú
pren p’el seu vent. ¡Quina diferència de les nostres Creus alsades! —
Prenim un altre tranvia, y D. Miquel se’n va a ca-seua, y jo a l’Hôtel
Garni, que sembla un monestir; cadascú aficat dins la seua cel la, sense
veure-se ni sebre qui hi ha y qui no hi ha; però axò metex dona una gran
independència.
Ja he tocat am les mans lo grandiós qu’es Berlín. Segons el patró de
1905, té 2.035.815 ànimes, lo que constituex administrativament la
ciutat. Els arrabals, que ja hi estàn confegits, però no incorporats, tenen,
entre tots, devers un milió. De manera que hi ha aplegada una població
de més de tres milions d’ànimes. El 85 per 100 son protestants; el 9 per
100, catòlichs; el 4 per 100, jueus. Està asseguda la ciutat dins la
grandiosa plana del Spree y ocupa 63 kilometres quadrats. Es una ciutat
moderna; lo més antich que s’hi veu, es del sigle XVI, y es ben poca cosa.
Axí y tot un no se’n pot avenir de no trobarhi carrerons. Tots els carrers
son amples y drets, magníficament empedregats o asfaltats, nets tots
com una plata. Hi ha un sens fi de plasses, passeys y jardins públichs,
plens de brolladors y monuments, tot netíssim y pentinadíssim. —Per
donar una idea del moviment de la gran metròpoli, basta sebre que hi ha
CENT VINT Y DUES línies de tranvies elèctrichs, un sens fi d’omnibus de
sanch y automòvils públichs y llavò hi ha tres ferro-carrils interiors de
doble via: a) Lo Stadtbahn (tren de la Ciutat), que l’atravesa desde
l’estrem occidental de Charlottenburg fins devora Rummelsburg a l’estrem
de llevant de Berlín; tira setze kilometres de llarch am catorze estacions.
Van y venen trens cada dos o tres minuts. b) El Ringbahn (tren que dona
la volta) se dividex en volta nort y volta sur. La del nort tira disset
kilometres de llarch am catorze estacions, y la del sur té vint y un
kilometres am tretze estacions. c) L’Elektrische Hoch-und Untergrundbahn
(tren elèctrich a l’ayre y per devall terra), que tira dotze kilometres de
-106-
BDLC V (1908)
© Maria-Pilar Perea per l’edició, 2011.