BDLC V - Institut d'Estudis Catalans

de l’Imperi bizantí a Itàlia, y hi estaven els Ecsarques, fins que l’any 751
s’en ensenyoriren els Llongobarts. Apunt aquexes clarícies històriques per
esplicar l’eczistència de la partida d’esglèsies interessantíssimes que hi ha
a n-aquesta ciutat.
Topam l’esglèsia de Sant Joan Evangelista. Un campanar quadrat,
molt alt, am finestralets bessons amunt de tot, me crida l’atenció. Els
defores de l’esglèsia son despullats; només hi ha la portalada que se’n du
la vista del qui la mira, per poch que senta l’art. Es romànica, en
gradació, de quatre arquivoltes molt planes; la llinda, obratjada de
palmetes; a n-el timpà, baxos relleus d’àngels y sants, y columnetes a les
rebranques, les canyes de les quals fan entorxats, espines de pex y
malles de xerxa. Entram dins l’esglèsia, y trobam el typ de basílica
romana primitiva: tres naus d’onze trasts, am columnes monolites,
romanes, la base enterra y sense socle, el capitell grech, l’imposta
bizantina, axò es, una piramide escapsada, capgirada; voltes aplanades,
barroques. Pujen a’n-el presbiteri per catorze graons; hi ha l’altar major
tot-sol y el chor derrera, amb un retaule barroch a n-el fondo de l’àbside.
—El pis d’aquesta esglèsia era uns dos metres més endins. L’alsaren y la
referen a n-el sigle XVIII. Dins la sacristia se conserven, aficats dins la
paret, bocins del paviment antich, de mosaych. A la nau lateral nort hi ha
unes quantes capelles; una d’elles, de volta d’aresta, es pintada al fresch
del Giotto: vuyt pares de l’Esglèsia y els símbols dels Evangelistes; [334]
son una meravella de dibux y de color. Devall el presbiteri se conserva la
cripta amb un altar de marbre y alabastre, qu’era ple de mosaychs y
pedres precioses y les hi prengueren. ¡Quina llàstima!
Mos feym més envant, y trobam Sant Francesc, un’esglèsia estil de
basílica romana, de tres naus d’onze trasts am columnes corínties, voltes
abarrocades, tres àbsides, algunes capelles. Els defores, molt despullats;
campanar, romànich, tot de toes. Com entren, troben dos grans
sarcofachs romans. Just devora aquexa esglèsia hi ha el sepulcre de Dant,
que’s morí aquí l’any 1321, acullit a casa de Guido de Polenta. El sepulcre
-416-
BDLC V (1908)
© Maria-Pilar Perea per l’edició, 2011.