BDLC V - Institut d'Estudis Catalans

partits de l’estació. Estench el paraygo y mir una mica els defores de la
magnífica basílica.
Just per ella ho paga venir a Pisa. Ella es un testimoni vivent de la
grandesa passada de Pisa, qu’avuy conta 27.227 habitants y es capital de
província, y en l’edat mitja fou una república poderosíssima per mar.
Desde la primeria del sigle XI foc una de les primeres ciutats comercials
mediterrànies, y va cobrar forsa estraordinària am ses victòries demunt
els sarrains de Sardenya, Sicília y Àfrica, y am la part que va prendre en
les creuades. Ja’s sap que la primeria del sigle XII una flota pisana
vengué am lo comte de Barcelona, En Ramon Berenguer III, a prendre
Mallorca a n-els alarbs, y los ho prengueren, però llavò l’abandonaren.
Sobrevengueren les grans lluites am Gènova, qu’acabaren malament per
Pisa l’any 1284 amb la derrota devant Liorna. L’any 1406, caigué bax del
poder de Florència. La Seu, la comensaren a n-el sigle XI, y es un
testimoni brillantíssim de l’art italià d’aquell temps. La comensaren en
acció de gràcies d’una gran victoria que obtingueren els pisans l’any 1063
demunt els sarrains devant Palerm. Foren els arquitectes Busketus y
Rainaldus; la consagraren l’any 1118; s’hi calà foch y la restauraren els
anys 1597-1604. Es tota de marbre blanch amb incrustacions de diferents
colors, d’estil romànich-toscà, de cinch naus de dèu trasts, ademés dels
de les naus laterals que seguexen a n-el cap de la creu, fent dos trasts y
acabant la nau central am l’àbside. Les naus laterals fan galeries
superiors, y treuen a la central y a n-el creuer un trifori d’arcades
bessones. El paladar de les galeries de les naus intermèdies es entexinat,
am casetons daurats y pintats, y el paladar de les galeries de les naus
foranes fa’l rost de la teulada y hi veuen les bigues. La nau major y creuer
son de [373] cuberta plana, entexinada, am casetons daurats y pintats.
Les naus laterals son de volta d’aresta sense nirvis diagonals. A les naus
foranes hi ha finestrals am vidres de colors, ben bons. Els finestrals de la
nau major y creuer son de vidres blanchs. Les columnes divisòries de les
naus son greco-romanes, de marbre, replegades de diferents paisos p’els
mariners pisans. A les naus no hi ha capelles, sinó que a un trast hi ha un
-464-
BDLC V (1908)
© Maria-Pilar Perea per l’edició, 2011.