BDLC V - Institut d'Estudis Catalans

esglèsia, devora les fonts de batisme, dos tapissos dels sigles XIII o XIV,
preciosíssims. Petits son y llarguers, pero valen un tresor.
Mos quedava mitj’hora de temps y som anats corrents a veure les
rellíquies del palau de l’emperador Frederic Barba-rossa. Només romanen
algunes parets y galeries de finestres romàniques, y les parets de la
capella; tot gentil, solemne; tot d’una pedra rotja, arenosa, que hi ha per
assí.
Sent les campanes que toquen: es l’Angelus, que toquen les
campanes protestants. Demàn a n-el Dr. Schädel si’ls protestants resen
res en sentir aquest toch; me diu que no. Li demàn si’ls piadosos tampoch
hi resen, y me diu que no. ¿Per que toquen idò? No m’hi sab respondre.
Es segur qu’es una consuetut del temps que per assí eren tots catòlichs.
Prenim el tren cap a Büdingen, y al punt hi som. Ja fa fosca negra.
Mos aficam dins un cotxo, y cap a ca’l Dr. Schädel, qu’es una casa de
fora-vila. Sa mare mos surt a rebre. Se veu qu’es una senyora de
primera, amabilíssima. No hi cap d’alegria, de veure’l seu fill y la nora, y
me fa una rebuda ben coral. Jamay pagaré a n-aquexa bona gent lo que
fan per mi, les atencions que’m tenen. Deu els ho pach. Dins la preciosa
cambra que’m donen, hi ha un Sant Crist y una figureta de la Mare de
Deu ab una llantieta devant. Se tracta d’una família protestant. Es una
finesa qu’agraesch am tota la meua ànima.
Avuy no’ ha plogut per allà ont érem. Ja es gros.
Agost. Dia 3
Cap a dir missa, vestit de lloba y manteu. — L’esglèsia catòlica
El dia comensa bé, gràcies a Déu. Mos n’anam a Büdingen amb el
pare del Dr. Schädel a dir missa. Ell y tota la familia seua m’han dit que hi
anàs vestit de lloba y manteu, y hi vatx. [49] La gent miren una mica;
casi tothom me saluda respectuosament. Anam a l’única esglèsia catòlica
d’assí, y ben menuda qu’es. Arribam a la Rectoria y mos diuen que’l
-62-
BDLC V (1908)
© Maria-Pilar Perea per l’edició, 2011.