BDLC V - Institut d'Estudis Catalans

etrusques: estàtues, pintures, vasos, joyes d’or, eynes de bronze,
sarcofachs y baxos relleus de terra cuyta. L’aplech de vasos umpl quatre
sales. Hi ha molt, pero molt qu’estudiar. o) La Biblioteca: ensemps que
biblioteca es un altre museu. Ocupa un local inmens. Lo notabilíssim son
els manuscrits, que n’hi ha 26.000 (19.000 de llatins, 4.000 de grechs,
2.000 de llengues orientals). La Gran Sala es de 70 metres de llarch, 15
d’ample y 9 d’alt. Dins els armaris y vitrines se guarden veres
notabilidats: un palimpsest de De-Republica de Ciceró, còdichs del nou
Testament del sigle IV; y un sens fi de presents preciosíssims de reys y
emperadors a diferents Papes. N’hi ha dels Napoleons I y III, y de Guillem
I d’Alemanya. Dins altres sales veynades hi ha: un museu profà (coses de
Roma antiga); museu d’antiguedats cristianes, tres sales plenes de
preciosidats; y Pintures antigues, una sala notable de tot, plena de
mosaychs y pintures antiquíssimes, reunides a forsa de forses. Llavò hi
ha’ls Departaments Borgia, qu’han d’esser museu de l’edat mitja y del
Renaxement, aont hi ha tres sales plenes de preciosidats.
Vist tot axò, prench un’altra direcció per acabar de veure els tresors
artístichs del Vaticà, a l’altre cap del pati Belvedere, devora la Basílica.
Pas per les dues Sales de pintura moderna, que no son gayre cosa; entr a
la Sala de l’Inmaculada, tota dedicada a la representació de tots els fets y
personatges de la definició d’aquell dogma; y arrip a les celebérrimes
Stanze (estàncies) de Rafael, anomenades axi perque les va pintar al
fresch per orde de Juli II y Lleó X, y son: a) Stanza de l’incendio (del
Borgo, en temps de Lleó IV, del sigle IX), aont se representa aquest fet;
la Coronació de l’emperador Carlemany, el Jurament de Lleó III devant
Carlemany y la Victòria de Lleó IV dalt els Sarrains; L’Incendio es tot de
Rafael; lo altre, dels seus dexebles bax de la seua direcció. b) Stanza
della Signatura, aont firmaven els Papes els breus de [369] gràcia, y hi ha
les famosíssimes pintures de l’Escola d’Atenes y la Glorificació de la Fe o
Disputa del Stm. Sagrament, y el Parnàs; y a n-el paladar y dalt finestres
y portals, altres pintures alegòriques de la Teologia, Filosofia, Poesia y
diferents Virtuts, algunes d’aquestes, obres de Rafael. c) Cambra de
-459-
BDLC V (1908)
© Maria-Pilar Perea per l’edició, 2011.