BDLC V - Institut d'Estudis Catalans

estudiants. Els de les diferents lligues (Verbindungen) duen uns berrets,
una espècie de boyna, del color propi de tal lliga. Hi ha lligues de
catòlichs, de protestants, y d’altres que no son una cosa ni l’altra, y totes
tenen bandera pròpia. Les no confessionals van contra les catòliques y
protestants. No fa gayre, inauguraren assí un monument a Bismarck y les
no catòliques s’oposaven a que aquexes hi assistissen, perque Bismarck
estigué en lluita ab el Catolicisme, ni [17] volien que hi assistissen les
protestants. A la fi les no-confessionals no hi assistiren y les altres sí. En
l’entrada dels altres Rectors, les lligues aquexes hi anaven amb llurs
banderes y portant els estudiants cadascú’l seu sabre. El nou Rector no
ho ha volgut, en vista de l’intransigència estudiantesca qu’ara reyna y
perque troba que les sanchs van massa calentes. Som entrats dins el
Paraninfe, una sala gran, llarguera, severament decorada. Es plena d’en
gom en gom. Els convidats tenen lloch distingit. N’hi ha molts. Com cau
l’hora, s’obrin les portes principals, y entra’l claustre de professors y
privatdozenten, aquests de frach, y aquells ab una espècie de gramalles
(negres la Facultat de Teologia, grogues la de Dret, vermelles la de
Filosofia, morades-violeta la de Medicina) y uns bonets del metex color,
més amples de demunt. El Rector en mitx de dos massers, ab un gran
mantell d’unes grans cenefes broydades d’or, y un collar y gran medalla
p’el coll. Tothom s’axeca y els estudiants aplaudexen a la manera llur, a
cops de taló enterra. —Puja el Rector passat a la tribuna, y fa una relació
de l’estat de l’Universitat, dels professors y privatdozenten morts, amb un
elogi de cada un, remembrant llurs mèrits. Entre altres coses curioses, diu
qu’aquest any la Policia ha imposats de multes tres mil marchs a n-els
estudiants què’n feyen de les seues p’els carrers. Sembla que son una
gent renouera y capgrinosa, però... troben sabata de llur peu. —Acabat el
discurs aquest de despedida, crida’l Rector nou, que’s presenta demunt la
tribuna, se lleva les insignies rectorals aquell, y les posa a n-aquest; els
estudiants tornen a aplaudir a cops de taló, ben fort. El Rector nou, un
senyor d’una cinquantena d’anys, de bones talles, magret, pren la
paraula. Es de la Facultat de Teologia, y pren per tema que Luter
-22-
BDLC V (1908)
© Maria-Pilar Perea per l’edició, 2011.