BDLC V - Institut d'Estudis Catalans

en té una a n-el centre de la piràmide, per ont poreu muntar fins a la
cuculla. Hi som pujats amb el Dr. Löckle.
May m’era trobat a una altura axí. Es una cosa feresta, estupenda,
sublim. Si un no té el cap ben segur, que no hi putx. Quin panorama
d’allà dalt: veuen moltes hores entorn y tota la ciutat, dins els carrers y
patis. D’allà dalt hem vist el Palau de Justícia, la casa de Correus, els
Gimnasis, Escoles especials y primàries, les altres esglèsies, tot. Hi pujen
per 743 escalons. N’hi ha per assaciarse’n.
Devallam, passam per devora l’esglèsia catòlica de la Guarnició, feta
aposta, nova, ogival, gentil, esplèndida, sopam a ca’l Dr. Löckle, me
despedesch d’ell y de la senyora, agraintlos de tot cor lo qu’han fet per
mi, ell m’acompanya a l’estació: prench un tren que passa, me dexa una
altra vegada a Stuttgart, aont esper el de la una, que m’ha de dur a
Zuric.
Prou per avuy.
Octubre. DIA 10
Zuric. —Visita al Dr. Gauchat. —Landes Museum. —L’Universidat y
Polytechnikum. —Cabal lecsicografich p’el Glossaire des patois de
la Suisse Romande. —Un cas molt estrany dins un tranvia.
Arribam a Zuric a les sis y mitja, plou, el cel està tapat de núvols.
L’estació de la via-fèrrea es molt gran y interessant.
Just devant hi ha un bon monument amb estàtues de bronzo, y
demunt de tot el Dr. Escher, un benefactor de la ciutat; volten la plassa
grans edificis, fondes de primera, però tot axò no m’alegra gayre. Trop
una fonda avinent, arretgl feynes que duya enrera, din y surt a veure la
ciutat.
Zuric està a 409 metres del nivell de la mar, conta 170.434
habitants, la gran majoria, protestants; es la ciutat més gran de Suïssa,
capital de Cantó, l’atravessa el riu Limmat y la banya el llach grandiós del
-348-
BDLC V (1908)
© Maria-Pilar Perea per l’edició, 2011.