BDLC V - Institut d'Estudis Catalans

Tot l’esterior de l’edifici es de toes rotjes, llís, d’una severitat
augusta. L’àbside va coronada d’una zona d’arcades am columnetes.
L’interior es venerant. Tot-d’una trobau un atri, ont hi ha les Fonts de
Batisme a un cap y la tomba de Lluís I a l’altre cap; llavò venen les cinch
naus, la central de 23 metres d’alt, les laterals de 12. Hi ha 66 columnes
totes d’una pessa, de marbre del [247] Tirol. El presbiteri es ben alt; hi
pujen per una partida de graons; y dalt la plataforma s’alsa l’altar major
demunt les tres grades de rúbrica, sense retaule. Darrera hi ha un banch
corregut, el chor. A n-el cap de les naus foranes hi ha un altar, y part-
demunt, a la paret una pintura mural. A les naus foranes y a la major hi
ha una zona de 18 finestres de mitx punt, amples y baxes, axó es, 72
finestres, entre totes, am vidres blanchs. Tota l’església es policromada.
No hi ha voltes; el paladar es pla, tombat a les naus menors cap a defora,
y a la nau major fa els dos aygovessos; veuen les bigues, jàsseres y
cavalls que hu aguanten. A n-els panys triangulars que dexen les arcades
de la nau major hi ha 34 busts pintats dels Papes desde Juli III fins a
Gregori XVI. Part-demunt corre per tota la nau major una zona de grans
pintures murals, que representen passatges de la vida y apostolat de Sant
Bonifaci, y entre y entre de les finestres hi ha pintats els martiris dels
màrtirs més famosos. L’arch de Triumf rumbetja demunt camp d’or, els
quatre Evangelistes volant y llurs símbols respectius. L’àbside fa abax uns
baxos de tapís y més amunt presenta demunt camp d’or vuyt grans
figures de Sants pintades, y, entre y entre, un fasser, com ho solien fer
els pintors cristians a les primitives basíliques, y més amunt una gran
diadema am Jesucrist més que de tamany natural, assegut, beneint, y
abax Maria Verge y Sant Josep y part-demunt sis angels de grans ales,
adorant. Tot axò ocupa el centre de la copinya, demunt camp d’or. Es
d’un efecte imponent y subjugant.
Surt d’assí, y arrip a la Technische Hochschule, un grandiós casal,
d’estil renaxement, fet durant els anys 1865-68. Té 233 metres de llarch,
ple de majestat. Fa grans patis interiors per ensenyanses especials y per
funcionament d’una partida de màquines, necessàries per l’Escola.
-309-
BDLC V (1908)
© Maria-Pilar Perea per l’edició, 2011.