BDLC V - Institut d'Estudis Catalans

Heliodor, aont se representa Heliodor llansat del Temple, la Missa de
Bolsena, Sant Lleó aturant Atila a les Portes de Roma, Sant Pere dins la
Presó; y a n-el paladar, passatges del Vell Testament, pintats de Juli
Romà. d) Sala de Constantí: es ja tota de dexebles de Rafael, segons
dibuxos que dexà com se mori: hi ha la Batalla de Constantí contra
Maxenci, el Batetx de dit Emperador, La Donació de Roma a Sant
Silvestre, Arenga de Constantí a son eczèrcit com los va aparèxer la
senyal de la creu.
Just devora aquexa sala hi ha la Capella de Nicolau V, pintada de Fra
Angelico demunt la vida de Sant Llorenç y Sant Esteve, y es una de les
obres més notables d’aquell pintor incomparable.
Vénen llavò les anomenades Llògies de Rafael, un dels corredors del
segon pis del pati de Sant Damas, que decoraren Juli Romà y Juan
d’Udina y altres, bax de dibuxos y direcció de llur mestre, Rafael, aont se
representen escenes de la Bíblia, y axò ha fet que s’anomenassen
aquexes pintures la Bíblia de Rafael.
D’aquí passam a la Pinacoteca o Galeria de pintures, poch nombrosa,
però que la calidat suplex la cantidat. Només fa quatre sales, pero ¡quines
sales! Sala I: obres de Guerchin, Leonardo da Vinci, Rafael (Anunciació,
Adoració dels Reys, Presentació a n-el Temple), Fra Angelico, Murillo,
Francia, Garofalo, Perugino. Sala II: obres de Dominichino (la famosa
Comunió de Sant Jeroni), Rafael (Madonna de Foligno y La Transfiguració,
que passen com-e les caporals de l’autor). Sala III: obres del Tiziano,
Guerchin, Ribera, Pinturichio, Perugino, Juli Romà, Fra Penni, lo Spagna,
Rafael (la Coronació de Maria, per mi tan notable com la Transfiguració),
Sassoferrato y altres. Sala IV: obres de Valentín, Guida, Sacchi, Moretto,
P. Veronese y altres.
Una de les altres coses més notables del Vaticà son els tapissos de
Rafael, dibuxats d’ell y fets a Brussel les. Umplen una sala que hi ha a
continuació de la dels Canelobres, de qu’hem parlat més amunt. Cada un
costà 17.000 franchs; quant el Condestable de Borbón saquetjà Roma
(1527), les se’n va dur; les restituiren l’any 1553; les robaren els
-460-
BDLC V (1908)
© Maria-Pilar Perea per l’edició, 2011.