BDLC V - Institut d'Estudis Catalans

surt tot-d’una; encara brusquinetja, m’afich dins el carruatge y cap a
l’estació, y ¡venga pluja y més pluja! Es impossible axí veure res.
No he poguda veure l’Universitat ni les seues diferents Clíniques y
Instituts ni la Piazza y Palazzo Conventuale Dei Cavallieri, sigle XVI y
XVII, ni les esglèsies de Santa Catalina y de Sant Francesc, ogivals, ni’l
Museo Civico, que guarda una bona col lecció de tapissos florentins y
flamenchs, y escultures y pintures de la [375] vella Escola Toscana, ni la
casa nadiua del gran escorcollador de la naturalesa, Galileo Galilei. Tot
passant, he vista Santa Maria della Spina, preciosíssima esglèsia ogival,
posada ran del riu (Arno), feta p’els mariners.
Eren les vuyt; aprofit per berenar la mitj-hora que’m queda; passa’l
tren, m’hi afich, y ¡cap a Gènova! casi sempre vora vora la mar,
enrandada de cales delitosíssimes y penyalars majestuosos; cada instant
travessam túnels, y venguen poblets y més poblets. No havia vista may
una costa més garrida, pintoresca, esplèndida. La platja d’en tant en tant
m’esborrossonava la vista.
Entre la una y les dues arribam a Gènova amb un’aygo desfeta.
M’afich dins un tranvia, atravessam un túnel ben llarch, me dexa devora
la Seu; però la pluja es tan forta y persistent que no’m puch fer càrrech
de res, principalment per la fosca espantosa que fa dins els edificis
tancats. Som entrat a la Seu y a un parey d’esglèsies més, y no he pogut
veure casi res.
Gènova se veu qu’es una gran ciutat y un dels primers ports de mar
italians. L’hauré de veure en tornar fer un viatge a Itàlia, que confiy de
ferlehi, si Deu ho vol, en venir bé.
En vista del temps que feya, prench un altre tranvia, sop a un
restaurant de devora l’estació, y devers les nou agaf el tren cap a
Marsella, aont arribam entre cinch y sis del matí.
-467-
BDLC V (1908)
© Maria-Pilar Perea per l’edició, 2011.