BDLC V - Institut d'Estudis Catalans

diàmetre a la part d’abax. La col lecció de mamífers té alguns eczemplars
d’elefant, molt notables. La notable de bon de veres es la d’animals de
ploma. No crech haverne vista cap de tan grossa. La de reptils es molt
curiosa. No n’he vista de pexos.
Surt d’assí y amb una bona brusca (ha comensat a ferne devers les
onze), me’n vatx a n-el Palau Brera, antiga casa dels Jesuites. Es un
edifici inmens, monumental. Fou Acadèmia de Belles Arts, després de
suprimida la Companyia de Jesús a n-el sigle XVIII; avuy es Palau de
Ciències, Lletres y Arts. Hi ha una Galeria de Pintures, y una biblioteca
fundada l’any 1770, de 300.000 volums, y un observatori astronòmich.
La Galeria de Pintures se compòn de vint y vuyt sales. Entre altres, hi
ha: a) la magnífica y celebèrrima pintura dels Desposoris de Maria, de
Rafael; b) un aplech dels millors mestres de les Escoles veneciana y
llombarda; c) y uns quants mestres de l’Escola dels Països Baixos (Van
Dyck, Rembrandt, Rubens).
Vist tot axò, som passat per devora la Biblioteca Ambrosiana, de
175.000 volums impresos y 8.400 manuscrits, dibuxos y autògrafs de
Leonardo da Vinci, un còdich de la Illiada, del sigle IV o V, y una partida
de còdichs catalans. A n-el metex edifici hi ha una galeria de pintures y
un gran aplech de dibuxos de Leonardo da Vinci y de sos dexebles y un
cartó de Rafael, de l’Escola d’Atenes.
Me n’anava cap a l’esglèsia de Sant Ambròs, y hi som arribat un poch
massa tart. La claror m’ha mancat una mica per veure be aquest famòs
monument. Fundà aquesta esglèsia el metex Sant Ambròs; l’edifici
primitiu desaparegué; l’actual es en part de devers el sigle IX, romànich,
molt notable. Fa un atri voltat d’un pòrtich; es de tres naus de tres trasts,
subdividit cada un en dos, y galeries superiors y creuer am cúpula; el cap
de la creu fa [308] un trast y l’espay absidal. Les capelles son afegides
molt després. Aquesta esglèsia està tota policromada (pintures al fresch
de bons mestres), y l’àbside es de mosaych del sigle IX (el Bon Jesús al
mitx y a n-el costats passatges de la vida de Sant Ambròs). L’altar major
ocupa’l trast del cap de la creu, demunt grades y devall un preciós
-384-
BDLC V (1908)
© Maria-Pilar Perea per l’edició, 2011.