BDLC V - Institut d'Estudis Catalans

jurídica) y les demés clíniques y Instituts de costum a les altres
Universitats alemanyes, cada un d’ells y elles amb edifici propi aont no hi
falta un amèn; llavó la Handelshochschule (Alta Escola de Comerç),
tambè de gran importància; el Palau de Justícia d’aquexa regió
(Landgericht), d’estil renaxement alemany, grandiós de ver; la Börse,
molt gran, d’estil grech-romà. D’esglèsies n’hi ha una partida, en general,
ogivals y protestants. Els catòlichs estàn en gran minoria. He vista una de
les esglésies que hi tenim, ogival, moderna, de toes, de tres naus, creuer
y campanar dalt el portal, sense cúpula ni capelles, prou interesant. Està
dedicada a la Santíssima Trinidat, just devora Neues Rathaus. Hi ha
també: a) un Museu de l’história de la batalla de Leipzig (1813) y del
temps de Napoleó; aont hi ha un gros aplech de totes aquexes coses; y
una Pedagogische Zentral-bibliothek, ben gran y ben interessant. Som
passat per devant la grandiosa Kaufhaus (casa de compres), nova,
grandiosa. Servex per les celebérrimes Fires que hi ha aquí, aont concorra
tantíssima de gent, qu’un no troba lloch a les fondes si am temps no
demana una cambra. Hi ha dins aquest edifici la biblioteca de la ciutat, de
121.000 volums. Hi ha una col lecció de llibres de Goethe molt notable y
un’esposició de manuscrits, entre tots 1.500.
Es per demés dir que hi ha a Leipzig un Jardí Zoològich, y una bona
partida de monuments dins plasses y passeys, y que no hi falta el
monument de la guerra de 1870 y el de Bismarck.
S’es fet tart, me’n vatx a l’hostal, fas la trosselleta i ¡cap a l’estació!,
per perdre [sic per prendre] ’l tren de Dresden. Era un poch prest y he
feta una conversada am dos dels empleyats que foraden les targetes, y
m’han contat qu’ara han comensada aquí una estació principal
(Hauptbahnhof) qu’ha d’esser la més gran del mon, més gran que la de
Sant Lluís dels Estats Units, qu’ara es la caporal. En posars’hi, que hu
pach. Lo que no tenen a Leipzig es una esglèsia capital que corresponga a
la ciutat. Axò prové de que’l protestantisme ha desfeta l’idea de l’Esglèsia.
Negú els ho [203] representa. No tenen un cap general ni particular que’ls
-253-
BDLC V (1908)
© Maria-Pilar Perea per l’edició, 2011.