BDLC V - Institut d'Estudis Catalans

entre un corredor. Cada cel la té una finestreta, y a n-el tros de paret
aont pega directament la claror la major part del dia, allà hi ha una
pintura al fresch de Fra Angelico, representant passatges de la vida de
Jesús y de Maria y sants y santes. Per les parets dels corredors [349]
també n’hi ha de freschs del metex autor, de la vida de Jesús y de Maria.
N’hi ha tres de cel les celebèrrimes: a) una aont se reunien a fer la pretxa
Cosme de Mèdici el Vell, Sant Antoní y Fra Angelico; b) la que habitava
Sant Antoní, que morí l’any 1459; c) y la del famosíssim Fra Savonarola,
un dels grans predicadors qu’ha tenguts la cristiandat, qu’arribà a esser
senyor absolut de Florència, creanthi una república, basada dalt
l’Evangeli, però que resultà un pèssim governant, no’s volgué presentar a
donar conte dels seus actes a n-el Papa, que’l cridava, y predicà contr’ell
horriblement, escitant els prínceps cristians a celebrar un concili per
deposar-lo per intrús y illegítim. Lo seu rigor y arbitrariedats li formaren a
Florència un partit contrari, qu’acabà per prendre’l; y, abandonat de sos
meteys amichs, el condemnà a mort el tribunal metex de Florència, no el
Papa, que li concedí indulgència plenària; y va morir penedit y devotíssim
l’any 1498. No era nat per comandar pobles, sino per predicar la paraula
de Deu segons l’Esperit de Deu y no segons el del mon. Els protestants el
posen demunt els núvols com un precursor llur; els revolucionaris n’han
volgut fer una bandera contra la Santa Seu Apostólica, suposant
qu’aquesta el va fer cremar. Res hi ha d’axò; l’història parla ben clar y diu
ben llampant que Fra Savonarola cap punt de contacte tenia am lo
característich dels protestants y els revolucionaris moderns. Si’s sublevà
contra’l Papa, fou son zel eczaltat que’l cegà, y, quan se va veure estret
de tot, se someté humilment y morí com un religiós eczemplaríssim.
Surt de Sant Marc, y pech a n-el famosíssim Baptisteri, que s’alsa al
mitx de la plassa de devant la Seu, dedicat a Sant Joan Baptista, catedral
de Florència fins l’any 1128, obra del sigle VII o del VIII, renovat en gran
part devers l’any 1200, edifici vuytavat, am cúpula no visible de part-
defora, tot forrat de marbres de diferents colors. L’esterior fa tres sostres
am tres compartiments a cada sostre de les vuyt cares, que una part-
-435-
BDLC V (1908)
© Maria-Pilar Perea per l’edició, 2011.