BDLC V - Institut d'Estudis Catalans

nom en temps dels romans y fou capital de la Germània Inferior. Va tenir
bisbe molt prest, y en l’edat mitja els arquebisbes d’aquí representaven
un gran paper dins l’Imperi, essent Prínceps Electors. Després de grans
lluytes dels ciutadans amb els arquebisbes sobre la sobirania qu’aquests
sostenien sobre la ciutat, acabaren aquells per ferse regonèxer llur
independència, y Colònia fou una de les ciutats lliures d’Alemanya, y gran
centre d’art y de comerç, y tambè de lluytes intestines; els revolucionaris
francesos se’n apoderaren y, caygut Napoleó I, Prússia se’n ensenyorí, y
axí seguex, y a dir ver, bona sort ha trobada.
Me prepar tot lo dematí per la visita a la Seu, y després de dinar y
enllestides altres feynes, me’n hi vatx, per contemplarla de prim conte.
Ja a n-el sigle IX hi havia una Seu aquí metex; però no seria tot lo
gran y majestuosa que la pietat y el gust dels feels demanaven, quant
Sant Engelbert, que n’era Bisbe, va resoldre ferne una de nova, si bé no
pogué emprendre les obres per dificultats que sortiren, y les comensà un
de sos sucessors, Konrat de Hochstaden, que hi posà la primera pedra dia
14 d’agost de 1248, essent l’arquitecte Mestre Gerard. Comensaren per
l’àbside, y no feren gayre via; per les lluytes entre’ls arquebisbes y els
ciutadans. L’any 1322 tengueren acabat el chor (àbside) y tancaren
adevant amb un mur, y el consagraren. Se posen després a n-el creuer, y
l’any 1388 ja’s pogué habilitar p’el culte un tros de la nau major; l’any
1447 comensaren un dels dos grandiosos campanars de la fatxada, el del
costat de l’epístola, qu’es el de les campanes. L’any 1508 taparen amb un
paladar provisional lo que hi havia fet de les naus, y durant els sigles XVII
y XVIII les adornaren segons el gust que a-les-hores dominava. Quant els
revolucionaris francesos s’apoderaren de la ciutat, en volgueren fer una
de les seues. De la Seu en feren un magatzem d’herba. Era lo que’ls-e
calia per atepirse. Per fer la guerra a Deu, l’hagueren de fer a les més
grans manifestacions de l’art humà. Es una de les glòries dels reys de
Prússia del sigle XIX haver contribuit d’una manera capital a [151] salvar
y acabar aquexa Seu, am tot y esser ells protestants. L’any 1815 hi
enviaren el seu gran arquitecte Schinkel, per que vés lo que hi havia que
-188-
BDLC V (1908)
© Maria-Pilar Perea per l’edició, 2011.