BDLC V - Institut d'Estudis Catalans

un sens fi de ferros (panys, claus, tota classe d’objectes) preciosos molts
d’ells; y mobles. Les altres sales contenen mobles y adressos de casa, de
diferents èpoques, de l’edat mitja ensà, y les finestres tenen vidres
pintats, dels sigles XIII-XVI. Les sales 9 y 10 son per esposicions
passatgeres; ara n’hi ha una de ceràmica de Leipzig, qu’es una cosa de
primera (vasos, ratjoles, figures am brillantors de vernís [98] y
metàliques). Les sales 11-13: adressos d’esglèsia y de cases particulars,
època ogival. Es una cosa notabilíssima lo que hi ha en argenteria,
tapissos, esmalts, box tallat y ivori. Sales 14-18: obres del renaxement
francès y italià. Sales 19 y 21: representen dues cambres de fust,
decorades, del sigle XVI. La Sala 22 inclou mosaychs y obres de palla
trenada (llatra); es una cosa admirable de tot, capells, cistelles,
cinturons. Sala 23: mobles y tapissos dels primers temps del renaxement,
de Borgonya y Bax-Rin. Sales 24-26: objectes alemanys y holandesos
dels derrers temps del Renaxement. N’hi ha d’ambre d’allò millor,
instruments de música, riquíssims; tapissos; talla y tornetjadures
d’ambre, ivori, mare-perla y coco, estupendes de tot. Hi ha baulets y
vasos tot cuberts d’alts relleus de figuretes d’ivori, tallades
meravellosament. Una gran palangana plena de baxos relleus d’ivori, am
centenars de figuretes humanes. Sala 25: mobles barrochs dels sigles
XVII y XVIII, de diferents procedències; n’hi ha de primera de tot. Sala
27: mobles y objectes estil Lluís XVI. Sala 30: objectes francesos de la
derreria del sigle XVIII; mobles de Maria Antonieta de França. Sales 29 y
31: objectes dels sigles XVIII y XIX.
M’hi som embadalit tant en tot axò, que’s son fetes les quatre, hora
de tancar, y hem hagut de sortir. Hi aniré un altre dia per estudiar el pis
principal.
Consider aquest museu molt més interessant y pràctich que’ls de
pintura y escultura. Per axò l’he descrit més per menut.
Abans d’entrar a n-el museu, cercava una fonda o restaurant per
dinar, y no’n trobava que fessen bona cara. A la fi, vetx un Café-
restaurant y hi entr. Surt una al lotella molt estirada, jo me trech l’abrich,
-123-
BDLC V (1908)
© Maria-Pilar Perea per l’edició, 2011.