BDLC V - Institut d'Estudis Catalans

àbsides, y dependències a cada cap de les naus laterals. A n-el costat de
mitx-dia hi ha un claustre ogival. Les naus laterals son molt altes, y per
demunt els archs formers intermedis hi ha tres finestrals de comunicació
en gradació y airoses columnetes a les rebranques. Hi ha grans finestrals
a les naus, amb vidrieres, en general de vidres blanchs, algunes de
pintades, no gayre cosa. L’interior el restauren; els baxos, pilars, arcades
y nirvis les posen d’un color cenrós, suau; lo demés ho dexen blanch;
supòs que ho deuen haver de policromar. De lo contrari resultaria massa
agre. Els pilars son quadrats, però deformats per sepulcres y retaules
barrochs, adornats. No hi ha gayre retaules ogivals. El chor de ponent es
massa despullat. El de llevant es molt fondo y està tot policromat; hi
pujen per una partida de graons, trop qu’es massa alt. El cadirat es llis; el
retaule, barroch, però petitó. El trono del Bisbe està a n-el costat de
l’Evangeli, devora l’Altar. El claustre no té gayre de particular. Hi ha un
museu diocessà dins unes sales adjuntes. Es ben apreciable.
Aquesta Seu no m’ha feta l’impressió de la de Worms, Magúncia,
Estrasburg. —Els defores son magrets; lo antich té caràcter; lo modern,
ben poch. —Fa més planta l’esglèsia de devora, de la Mare de Deu
(Liebfrauenkirche), ogival, del sigle XIII, d’una disposició molt enginyosa
y pintoresca. Fa una creu [70] grega, de brassos llarcs, amb una cúpula
quadrada; cada bras fa dos trasts y acaba amb un àbside, fora’l bras del
portal, y entre y entre dels brassos fa dues capelles, de forma absidal, de
manera que resulten dotze àbsides. Les parets a l’altura del comensament
dels finestrals, que son ben alts, fa un retaló, torna més prima, y axò
dona lloch a un corredor que envolta tota l’esglèsia y fa reculats
escalonats demunt els portals. Les columnes son cilíndriques y les quatre
de la cúpula tenen quatre columnetes adossades que pujen a sostenir els
archs torals y formers. Tot està policromat, y hi ha unes vidrieres
pintades, de les bones qu’he vistes y uns retaulets deliciosos. L’àbside
major es molt fonda y ben endiumenjada. —Seguint de d’allà, he pegat a
la Basílica, atribuida a Constantí, acompanyantme quatre o cinch al lots
que se provaven a donarme entressenyes de la Seu y de la Basílica y de
-88-
BDLC V (1908)
© Maria-Pilar Perea per l’edició, 2011.