BDLC V - Institut d'Estudis Catalans

gentils, am les fileres de finestrals que donen llum a l’interior. Les àbsides
son igualment admirables, llises d’abax, am pilars resaltats que
a’apleguen per via d’unes arcatures, y hu corona tot un petit trifori, qu’es
una delícia. —Els portals son petits, romànichs, preciosos, però no
corresponen a la magnitut de l’edifici. L’interior es imponent. Avuy té
cinch naus; les foranes les hi afegiren en l’època ogival. Fa sèt trasts la
nau major, contanthi els de les cúpules. L’espay tancat té 112 metres de
llarch per 45 d’ample y la nau major en té 27 d’alt. La nau major y també
l’àbside y cúpula de ponent estàn policromades de fresch y les voltes de
les naus laterals, y bon efecte que fan. Les vidrieres o son blanques o de
colors, però modernes; poren passar axí metex. Bax del chor del Rector hi
han feta modernament una cripta, y per axò el chor es molt alt; hi pugen
per uns [60] graons magestuosos. A n-el fondo hi ha l’altar, bax de
baldaquí; no té servici. Es el presbiteri y chor de ponent que servex. Fa
tres àbsides y les ocupa el cadirat del chor, barroch, pero magnífich. En
sabia el qui l’ideà; el presbiteri ocupa el dau de la cúpula y està tancat a
n-els costats per una columnata del renaxement. Axí’ls brassos del creuer
queden separats. Els retaules barrochs predominen; n’hi ha de bons, y
llavò alguns platereschs ben notables. Lo que hu es molt, son els
sepulcres dels bisbes y personatges célebres, adossats a les columnes y a
n-els murs. La trona, ogival, es esplèndida. P’el cap nort del creuer de
ponent entren a la vella capella de Sant Gotard, del primitiu palau del
Bisbe; es una capella demunt l’altra, de planta quadrada: quatre
columnes aguanten la volta d’aresta, y el dau del mitx no té volta y axí
comuniquen les dues capelles, y té cada una tres absidioles precioses; la
del mitx, superior, deformada p’el barroquisme. Avuy no servex tal
capella. —A l’altra banda hi ha la Memorie, una sala quadrada, de volta,
baxa, am sepulcres de bisbes; llavò vé’l claustre, ogival, de pòrtichs
baxos, am calats preciosos; tot el trispol son pedres sepulcrals am figures
jeents, totes menjades d’anarhi per demunt. Jo no gosava posarhi els
peus. Es un’espècie de profanació passarhi. Som entrats a dues saletes
reservades, aont se conserven robes antigues, no gayre, precioses, axò
-76-
BDLC V (1908)
© Maria-Pilar Perea per l’edició, 2011.