BDLC V - Institut d'Estudis Catalans

Caminant caminant, arrib devant la Seu. ¡Quina meravella! ¡Quet
sense polsos, devant tal majestat y grandiosidat! Ja se n’hi comensà una
d’esglèsia aquí matex, l’any 600, dedicada a Santa Maria, y un’altra de
més important l’any 1015, y la fàbrica actual devers l’any 1176,
romànica, axò es, l’àbside y el creuer, y l’any 1250 seguiren les tres naus,
ogivals, y s’acabaren l’any 1290. A n-el sigle XV acabaren el frontis,
dexant un campanar a mitjes astes y l’altre acabat, altíssim, de 142
metres. —L’interior en té 4.081 de quadrats, 110 de llarch y 41 d’ample.
Per defora y per dedins es una meravella de gust, gentilesa y esplendor.
El frontis fa tres portals en gradació, tot plens de figures de sants y
pomposa ornamentació. Dalt la llinda del del mitx hi ha baxos relleus de
la Passió, enquadrats per les arquivoltes ab figures de profetes y sants, y
amunt de tot Salomó, com a símbol de la sabiduria humana y llavò la
Mare de Deu. A n-el portal lateral de la dreta hi ha dalt la llinda un bax
relleu del [6] Judici final y a mà esquerra les verges fàtues ab el dimoni y
a man dreta les prudents ab un profeta. A l’altre portal hi ha baxos relleus
de la minyonesa del Bon Jesús y figures de les virtuts cardinals y de les
obres de misericòrdia. La claraboya central es d’un calat admirable y té
13 metres de diàmetre. —A n-els quatre cornalons lliures dels dos
campanars s’alsen devall baldaquins quatre figures de reys a cavall:
Clodoveu, fundador de la Seu primitiva; Dagobert, fundador del Bisbat;
Rodolf d’Habsburg, que concedí grans franquícies a la ciutat; y Lluís XIV
que l’agregà a França. Fent joch ab els tres portals, corren de banda a
banda dues zones de capelletes ab figures de reys y emperadors.
Pardemunt la gran rosa central s’alsa el capser de la nau major a tall de
retaule grandiós ab les figures dels dotze apòstols y la Mare de Deu y al
cap d’amunt el Bon Jesús, tot esplèndidament enquadrat. Acaba’l frontis
pla a un’altària de 66 metres, y després el campanar acabat se’n puja 76
més, flanquetjat de quatre torretes de 40 metres d’alt, y de 3 de
diametre, dins les quals hi ha un caragol per muntarhi y llavò n’hi ha un
dins la piràmide per porer arribar fins a la cuculla. Es un’alsada feresta.
Fins ben envant del sigle XIX fou l’edifici més alt d’Europa. Ara n’hi ha set
-8-
BDLC V (1908)
© Maria-Pilar Perea per l’edició, 2011.