BDLC V - Institut d'Estudis Catalans

prench passatge cap a Rüdesheim p’el riu. Hi [63] havia una gentada
feresta que prenia billet. ¿Com hi cabrem? pensava jo. —Al punt es
arribat un vapor molt gran, com el Miramar nostro, de rodes; ple de gent.
Hi entram prop de docents. Jo’m pensava que hi hauria camarots. No n’hi
ha cap; tothom sèu allà ont li dona la gana; hi ha molts de banchs y
cadires per seure y moltes de taules per prendre cervesa. Y ja som estats
partits, riu avall. Es molt ample el riu y el vapor sembla que va per
demunt cotó; les voreres son baxes y se veuen muntanyoles y pujols
planers, tot vert y més vert. A cada banda del riu hi ha una partida de
poblets riolers y pintoreschs. Mos aturam a n-els principals, per prendre
més gent y dexarne. Aquí tothom riu y crida, y rallen p’els colzes y beuen
cervesa, y derrera un tassó, un altre; y en acabar una botella, les ne duen
una de bell nou. —Estich admirat de lo sana qu’es la gent per assí y
demés punts d’Alemanya qu’he vists; tothom es ros; se veuen unes cares
blanques y vermeyes, tot cabells y barbes rosses, y fesomies molt fines y
garrides de tot. Sense cercarho, un se’n adona perque sempre hu té
devant. P’els qui hu cerquen y van d’axò, n’hi ha per embadalirs’hi. —Els
nins y nines van curts, fins ben grans, y me mostren unes cames
gruxades, molsudes. Se veu qu’es gent que sab viure. —Lo que’m fa
gràcia es com passetjen els nins les tetes, els nins de casa bona. No les
serven; les duen dins uns bressos de rodes molt altes, de bicicleta, y el
bres fa una vela com una carretel la y unes cortinetes com a pabellons, y
l’infant va demunt un matalasset, amb un tapament de lo més garrit, com
si estigués dins un llit. Bé estàn els infants de per aquí.
Y hala, riu avall y de d’allà: som passats per devant un poblet, y he
vista una figura d’un sant a la paret d’un carrer; no he pogut destriar quin
sant era.
A la fi arribam a Rüdesheim, vila deliciosa, de 5.000 habitants, hi ha
cases molt pintoresques. Com el temps curtetjava, prenc el tramvia de
cremallera (Zahnradbahn) y ¡cap a Niederwald y el Monument Nacional!
Totes les terres que passam a la sortida de la vila, tot son vinyes, que fan
el celebèrrim vi del Rin. A la vorera del camí, ombretjada d’uns quants
-80-
BDLC V (1908)
© Maria-Pilar Perea per l’edició, 2011.