BDLC V - Institut d'Estudis Catalans

una gran impressió y remou moltes de recordanses la vista de totes
aquexes dependències.
Trop devora ca’l Messner a una botiga, moltes de postals de l’abadia;
les compr, y ¡cap a l’estació!
Hi som devers les vuyt y quart; trop el quefe de l’estació; conversam
un’estona. Com sent que jo som d’Espanya, ho troba gros que sia vengut
per aquí. N’hi passen pochs d’espanyols!
xaloch.
Arriba el tren meu, y ¡cap a Stuttgart!, y d’assí ¡cap a Ulm! dins el
Som a Ulm a les onze y cinquanta, aont trop un bon amich del Dr.
Schädel que m’espera. Ha nom Dr. Löckle, bibliotecari de la Ciutat, jove,
agradabilíssim. El Dr. Schädel li escrigué que anàs a esperarme, y que jo,
com a senya, duria un mocador am la mà. Vetx un senyor de mitja edat,
y pens: —Ja es ell. Li demàn si hu és, ell; y ell me demana si som jo.
Quedam ben amichs tot d’una y may li poré agrair prou lo qu’ha fet per
mi. [277]
Mos n’anam a l’acte a ca-seua, y dinam molt bé. La senyora de la
casa, molt jove, es una senyora de primera.
Dinats, sortim per veure una mica la ciutat, de 51.700 habitants,
devora’l Danubi (qu’aquí no es gayre ample), pertenexent a n-el reyne de
Württemberg. Es una ciutat riolera, elegant, neta; carrers amples, ben
empedregats y alguns asfaltats, cases baxes en general, moltes d’elles
dels sigles XVII y XVIII, am grans capsers y cresteries gentils. Encara n’hi
queden de cases de barres y jàsseres de fust am toes, molt pintoresques.
—Mos n’anam tot d’una a veure la biblioteca aont se guarden una partida
d’incunables y manuscrits. —Veym després Rathaus, del sigle XVI,
restaurada, molt gran, gentil, interessant, tan per defora com per dedins.
Pegam després a n-el Museu d’indústries artístiques y d’antiguedats. Hi
ha fragments d’estàtues y escultures y ferros curiosos de veure;
antiguedats prehistòriques, alguns retaules ogivals y mobles antichs
(guarda-robes y taules y cadires), cambres am portals, parets, paladars y
trispols de fusta, de cases antigues; banderes y objectes de les antigues
-346-
BDLC V (1908)
© Maria-Pilar Perea per l’edició, 2011.