BDLC V - Institut d'Estudis Catalans

temporada, com més llarga, millor, enguany o l’any qui vé; les ne fas mil
gràcies, fondement agrait y commogut de tanta de bondat y afecte envers
de mi. M’afich dins el tren, y donant-los l’A-Deu-siau, li estrench cap a
Gelnhausen; assí prench un altre tren cap a Fulda. He pres de tercera, y
la d’aquest tren no’m resulta inferior a les altres, per l’estil de la segona
de Mallorca. Son traballadors els qui hi vénen; n’hi ha que just fumen y
no baden boca; altres canten; altres criden y fan uns cuèchs molt
esglayosos. Dins un departament veynat dos al lots bovetgen y se tiren
p’en terra, amb unes grans rialles. Am tot y axò, [77] tots estàn molt
correctes; no insulten ni diuen paraules ofensives. A mi me fan molta de
gràcia.
Devers les deu del vespre arrib a Fulda, y cap a una fonda, que
resulta molt bona. Sop, y a jeure manca gent!
Agost. DIA 18
Fulda: l’abadia. La Sèu: el cos de Sant Bonifaci. La Biblioteca.
Instituts d’ensenyansa. Esglèsies. Altres monuments. —Weimar:
Monuments y esglèsies. —Museus y Escoles. Cases de Goethe y
Schiller. Residenzschloss. —Cap a Berlín. Arribada
El dia comensa ennuvoladot y hi seguex tot lo dia. Ventura que no
plou. —Fulda, del Gran Ducat de Hessen, es una ciutat de 19.000 ànimes,
casi tots catòlichs. Els protestants no més hi tenen un’esglèsia, nova,
ogival, ayrosa. L’he vista passant. Donà lloch a n-aquexa ciutat l’abadia
que hi fundà, l’any 744, Sturmi, dexeble de Sant Bonifaci, apòstol
d’Alemanya. L’abadia va prendre tanta de forsa que durant l’edat mitja
fou una de les més famoses del mon y caporal d’Alemanya. L’Abat era
Príncep de l’Imperi. Aquexa abadia, com vengue’l Protestantisme hi resistí
valerosament y logrà conservar tots els seu entorns p’el catolicisme; y axí
s’es mantenguda Fulda catòlica, y a n-axò’s deu que l’any 1750 hi fos
erigida una Sèu Episcopal qu’encara dura.
-97-
BDLC V (1908)
© Maria-Pilar Perea per l’edició, 2011.