BDLC V - Institut d'Estudis Catalans

amb un claustre menut a l’àbside de ponent. Tot es gentilíssim de factura
y de dibux. Finestralets y portals en gradació, claraboyes, pilastretes; tot
garrit y elegant. Les columnetes son d’un pedreny oscur, lo altre pedreny
clar. L’interior es esplèndit, policromat tot, am vidrieres magnífiques a
tots els finestrals y un baldaquí preciosíssim a l’àbside. No hi ha nau
absidal y l’àbside [68] es molt fonda y l’ocupa el chor amb un cadirat
romànich de primera, nou. Hi he vist un tríptich romànic notable. No
poden entrar dins la clausura. Avuy els benedictins tornen ocupar
l’abadia; l’ocuparen els jesuites, de l’any 1863 a 1873. La funda’l comte
Palatí (Pfalzgraf) Enric, mort l’any 1905. —Devora aquexa abadia hi ha el
célebre llach que li dona nom. Està a 276 metres del llivell de la mar y
ocupa un redol de 331 hectàries; y sembla que té 53 metres de fondària.
—Vista la abadia de correguda per culpa del cotxer, me’n torn a ell per
partir y me trop qu’ha preses dues senyores y un senyor per durlos-se’n
am mi, y no’m dona cap esplicació ni escusa. Axò m’es caygut ben avall.
Si no hagués frissat, el denunciy a la Policia. Se veu que a Alemanya hi ha
cotxers ben belitres. No es aquex el primer que m’ha jugat de
polissonada, veent que som un estranger. —Hem feta més via a la
tornada, y érem quatre. A l’estació he hagut d’esperar prop de mitj-hora.
—Deu le hi perdón, an el cotxer, la ràbia que m’ha feta. —M’afich dins el
tren, y cap a Trèveris falta gent! Hi som arribat a les 10 y 40. Dins el
wagó hi venia un capellà alemany. L’he escomès, hem conversat un poch;
m’ha dit qu’era rector d’una esglèsia de Trèveris. Som quedats ben
amich. Es jove.
A Trèveris he pres redòs a una fonda. ¡Bé n’he fet, de camí, avuy!
Agost. Dia 13
Trèveris: la ciutat. Porta nigra. La Seu. La Basílica romana.
Esglèsia y casa dels Jesuites. Edificis públichs. El Museu
Provincial. Palau de l’emperador Constantí. Cap a Coblença y
Limburg
-86-
BDLC V (1908)
© Maria-Pilar Perea per l’edició, 2011.