BDLC V - Institut d'Estudis Catalans

M’axech devers les sis, enllestesch feynes, pach el llayt fet a la
fonda, me’n duch l’equipatge a l’estació y le hi deposit, y ja som partit a
trescar la ciutat.
Berna es la capital del Cantó del seu nom. Té 73.407 habitants
(protestants el 86 per cent); de l’any 1848 es la residència de les
Autoridats de la Confederació, y aquí hi ha‘l Parlament y els Concells de
Govern General. Està magníficament situada a n-el cap d’una península
que fa el riu Aare, y avuy ja s’estén de tots vents per allà dessà, formant
carrers hermosíssims y esbarts de cases rioleres, am delitosos jardins.
Son una delícia aquexes ciutats de Suïssa; llur situació topogràfica els-e
favorex fora mida.
Comensant per l’estació, es grandiosa y monumental. Just devora hi
ha l’esglèsia de l’Esperit Sant, barroca, en poder dels protestants,
tancada, y l’Hospital dels ciutadans (Bürgerspital), ben gran. Allà devora,
Bubenbergplatz (plassa de Bubenberg)[,] aont hi ha un monument amb
estàtua d’aquest benemèrit de Berna, y grans edificis, entre altres el
Banch Cantonal, y me’n vatx a l’esglèsia catòlica de la Santa Trinitat:
nova, d’estil de basílica romana primitiva, am fatxada romànica y atriet
quadrat en forma de tabernacle, y el campanar, a n-el costat, quadrat,
ayrosíssim, am la piràmide plena de dibuxos geomètrichs. Es de tres naus
de sis trasts y un atri interior devall l’orgue tot d’una qu’entren, sense
capelles ni voltes, tot entexinat de fusta, modest, que fa grans creus
policromades, y finestrals de mitx punt per tot am vidres blanchs,
policromades deliciosament les arcades y les columnes divisòries de les
naus, de marbre color de caramel lo am capitells bronzinats. Fa un àbside
a cada nau.
Les àbsides menors tenen la copinya de color de cel amb estrelles y a
la paret dos finestrals, y entre y entre hi ha pintada a una banda la
Sagrada Família y a l’altra Sant Pere y Sant Pau amb un altar
respectivament. L’àbside major es magnifica: els baxos, forrats de marbre
acaramel lat. Més amunt fa cinch finestrals am les rebranques y arcades
policromades y el camp també, aont hi [286] ha els símbols dels
-357-
BDLC V (1908)
© Maria-Pilar Perea per l’edició, 2011.