BDLC V - Institut d'Estudis Catalans

passada! Però son de tan bon manament, que per telefó demanen a
un’altra fonda si tenen lloch. Los diuen que no; els d’aquí insistexen que
fassen un sacrifici, qu’es tracta d’un estranger, just per una nit. A la fi
diuen que sí; y vé un al lot per acompanyarm’hi. Dex la maleta grossa
depositada a l’estació, y am la petita ¡de d’allà per un carrer llarch, ben
fosch. Demàn a n-aquell al lot si es gran Mühlacker; me diu que son dos
pobles afegits. —¿Quants de habitants teniu? li dich. Ell no hu sap, però
trobam un homo y una dona, y ell els ho demana, y li diuen que entre’ls
dos pobles: drei und vierzig hundert, tres-corantacents, axò és, 4.300. Me
fa rialles que per aquí la gent conti també per centenars, sense anomenar
els mils. Es una cosa ben curiosa que a tots els paissos hi haja aquexa
tendència entre’l poble.
A la fi, arribam a n-aquella altra fonda.
Una al lota, que trobam, mos diu que no tenen lloch, llavò resulta
que sí. Me donen una bona cambra, y demunt la taula hi afín dos llibres,
un es una Bíblia que du una dedicatòria del Pastor d’aquí a dos qui se
casaren (els fondistes, supòs), y l’altre es un llibre de sermons d’un altre
Pastor. Se veu qu’es gent relligiosa. Com he sopat, me tanch dins la
cambra. Just veynat hi ha una sala aont toquen un piano y una partida de
gent balla; ho conech p’el frech de sabates p’enterra que senten. ¡Si
tenien tanta de ballera com jo! Al manco no criden, canten qualque mica.
Al cap d’un poch de jo estar colgat, buyden, gràcies a Deu!
Som vengut aquí per demà dematí pegar a l’abadia de Maulbronn,
qu’es molt de veure, segons diuen. El tren que m’ha dexat aquí, no
s’atura a Maulbronn; per axò he hagut de devallar aquí.
Octubre. DIA 9
Exida a les fosques; esgarriament. —Abadia de Maulbronn. —Cap a
Stuttgart y Ulm. —Un Museu. —La Seu. —Altres edificis. —Cap a
Stuttgart y Zuric
-343-
BDLC V (1908)
© Maria-Pilar Perea per l’edició, 2011.