BDLC V - Institut d'Estudis Catalans

finestrals de rebranques, llindes y empits ben plaents, volades a la
teulada amb els caps de bigues y jàsseres que guayten, tot obratjat amb
caps d’animals o de persones. A estones me sembla esser a la Ciutat de
Mallorca p’el carrer del Sol, p’el de Sant Jaume, redol de les Caputxines y
de l’Almudaina. Se veu ben clara l’influencia artística de les ciutats
italianes mitx-evals demunt l’antiga Ciutat de Mallorca.
M’en vatx cap dret a l’antich Palazzo del Podestà anomenat
vulgarment Bargello, del sigle XIII, de trassa senyorial, aont hi ha’l Museo
Nazionale, compost d’una col lecció regular d’ivoris (figuretes, baxos
relleus, mànechs d’eynes fines), figuretes de bronzo, romanes, gregues y
del renaxement, adressos d’altars, vestits de fort, armes blanques,
algunes robes precioses, alguns mobles antichs esculturats, figures y
baxos relleus de test pintat y envernissat y sense pintar ni envernissar,
robes d’esglèsia y profanes, medalles, alguns tapissos, algunes figures y
busts de marbre. Per museu nacional resulta magre, si un recorda’ls de
Zuric, Munic y tants d’altres d’Alemanya.
Pech després a n-el palau della Crocetta, aont visit el Museu
Arqueològich y la col lecció de tapissos. Hi ha desset sales de trovalles de
tombes pre-romanes y romanes, vasos, urnes, procedents de termes,
carrers y mur de diferents regions, veynades de Florència, y de Florència
metex. Després hi ha’l Museu Egipci, que’s compòn de set sales de baxos
relleus, geroglífichs, caxes mortuories, mòmies, figuretes petites y
grosses, robes, joyes. Molta de roba, com diuen els italians. Llavò ve’l
Museu Etrusch, compost de deu sales, totes plenes de vasos, eynes de
bronzo, sarcofachs, joyes, baxos relleus, figures de test, figuretes de
bronzo, ídols. Resulta interesantíssim tot axò. Aquests dos museus son a
n-el primer pis. A n-el segon hi ha la col lecció de tapissos, texits y
brodadures dels sigles XIV y XV y mostres precioses de vellut y brocat
(tissú) y domàs dels sigles XVI-XVIII; mostres de texits de figures,
florentins, del sigle XVI. Hi ha també tapisos alemanys del sigle XV y dels
Països Baixos dels sigles XV y XVI.
-423-
BDLC V (1908)
© Maria-Pilar Perea per l’edició, 2011.