BDLC V - Institut d'Estudis Catalans

Torn passar el riu, putx a n-el tranvia, que’m dexa a la plassa de
Víctor Manuel y aquí amb un cotxe de lloguer ¡cap a S. Zeno Maggiore! el
monument romànich més interessant de l’Itàlia superior, dels sigles XII y
XIII. Els baxos, cantonades y rebranques son de pedra; els entrepanys,
d’una filada de toes y una de pedres. Té el claustre a la banda de
tramuntana, romànich sense galeria superior; columnes bessones
sostenen les arcadetes; p’els corredors tot son sepulcres; dins el cel ubert
hi ha una capelleta quadrada. A n-el corredor de llevant hi ha pintat al
fresch el Judici Final; y a n-el recó, una capella de tres naus d’igual alsada
y de tres trasts, am tres àbsides; hi devallen per sis o set graons. —Entr
dins l’esglèsia, y romanch meravellat. Fa tres naus, sense capelles ni
voltes, y els trasts disposts d’una manera molt especial. Comensant p’el
portal de devant, fa un trast estret; llavò un altre, tripartit per dues
columnes y tres arcadetes; llavò altres tres, bipartits per una columna y
dues arcadetes; llavò un altre trast just d’una arcada, y aqui fa una
escalonada per avall, de catorze o quinze escalons, y comensa la cripta,
demunt la qual hi ha el chor y el presbiteri, molt mes alts de trispol que la
resta de l’església, y hi pujen per unes escales atracades a n-els murs
laterals. Les naus laterals tenen el paladar pla, però tombat segons el rost
de la teulada; la nau central fa un paladar trillobat de fusta (un mitx canó
demunt dos quarts de canó). El presbiteri y el chor son molt grans.
Demunt la cripta hi ha dos trasts, de tres naus; a’n-el segón, la central, fa
una plataforma de tres graons, y axò es l’espay de l’altar major, sense
retaule, just amb el sacrari, y posat a l’embocada del chor, y, part
demunt, l’arch de triunf. El chor fa un dau. A una banda hi ha una pintura
del sigle XV, molt grossa, de la Mare de Deu y sants; y el cadirat, modest,
seguex dins l’àbside, pintada al fresch, am finestrals de vidres blanchs. —
Els pilars divisoris dels trasts majors son quadrats, am columnes
adossades, que pujen a sostenir els archs torals y formers. A n-el
presbiteri aquests pilars atravessen la volta de la cripta fins a n-el trispol
d’aquesta. Aquest espay superior (presbiteri, chor y àbside) era l’església
dels monjos, y allà ont acaba, cap a les naus, fa una baranda de
-391-
BDLC V (1908)
© Maria-Pilar Perea per l’edició, 2011.