BDLC V - Institut d'Estudis Catalans

catedràtich d’assí, igualment modesta. La Casa de la Ciutat es moderna,
ogival, majestuosa. Devant per devant hi ha la qu’habitaren els Cranach,
pare y fill. No gayre lluny hi ha la Casa de la Policia, també ben gran. —
Arrip a n-el palau del Gran Duc (Residenzschloss), molt gran. Hi ha una
bona part destinada a museu. Son notables les cambres dels poetes, la de
Goethe, la de Schiller, la de [81] Herder, la de Wieland, totes decorades
de pintures precioses, representant les escenes principals que’s descriuen
dins les obres del poeta respectiu. Els mobles son igualment de gran
preu, y el paviment es de llenyes precioses, y mos fan posar unes
babutxes per anarhi. Si un no està alerta, com se’n tem, va de rodolons.
Devora les cambres aquexes hi ha la capella russa que’s feu per una
gran-duquesa que hi hagué assí, d’allà: es quadrada, amb una tribuna per
tot lo redó, y unes columnes de granit vermell fosch: les parets, el
paladar y el trispol tot es regi, brillant. No he tengut temps de veure la
sala de pintures, aont n’hi ha de Leonardo da Vinci, Ribera y Perugino.
Me’n ha sabut, de greu. Derrera aquest palau hi ha’ls arxius de Goethe y
Schiller, dels manuscrits y llibres d’un y altre y col leccions de llurs obres
y estudis fets seus y d’ells.—Devora dit palau hi ha la figura de bronzo
equestre de Carles August, Gran-Duch d’assí, y llavò la Biblioteca, que té
la misèria de 250.000 volums, 800 mapes, entre ells dos d’Amèrica de
l’any 1527 y 1529.
Amb axò ja’s pot col letgir si hu es interessant Weimar. Un queda
esglayat de que a una ciutat de 30.500 ànimes hi puga haver tanta de
cosa, importantíssima en tots conceptes.
Se son fetes les sis y mitja; m’afich dins el tren cap a Berlín, aont
som arribat a les deu y mitja, volant, com aquell qui diu. ¡Ja’n feyem de
via! Em pensava que fèyem ull. Els trens de per assí també sacsen fort
qualque estona. Devallam a l’estació Anhalter, casi a n-el centre de la
ciutat. Es una estació grandiosa. En surt am l’equipatge, y Deu ha
compost que trobàs un Hôtel Garni (que no més hi dormen y hi estàn,
però no hi mengen), que’m sembla que hi estaré prou bé, si Déu ho vol.
Me’n vatx a prendre una cervesa a un restaurant veynat, perque tench
-102-
BDLC V (1908)
© Maria-Pilar Perea per l’edició, 2011.