BDLC V - Institut d'Estudis Catalans

ja es passat el temps d’entrar y que demà, perque es dissabte, no s’obri
el gran museu d’escultura y antiguedats que hi ha. ¡Quina llàstima!
Figurauvos qu’es un museu aont hi ha sales: a) d’antiguedats egipcies,
algunes de 700 anys antes de Crist; b) antiguedats assíries-egipcies; c)
fragments escultòrichs y arquitectònichs de l’antiga Grècia; d) sala
d’obras de Fídies; e) de Polyclet; f) de Praxiteles; g) estàtues helèniques
d’altres mestres; h) sala de mosaychs grechs y romans; i) sala dels
quatre lluytadors; k) sala de dones Herculanes; l) sala d’escultura
moderna. Llavò hi ha una gran sala de reproduccions en guix, de estàtues
célebres gregues, romanes, mitx-evals y del Renaxement, y un’altre sala
de reproduccions d’estàtues cèlebres modernes. —Y a n-el pis principal hi
ha l’Arxiu històrich del Reyne de Saxònia, riquíssim de documents, una
font grossa par l’història mitj-eval.
Pas després per devant la Kunstakademie (Acadèmia d’art), gran
casal, grech-romà, fa diferents cossos, am cúpules y capsers y ordes de
columnes, molt mogut. Just devora hi ha l’antiga Acadèmia d’Art, aont
està instalada una biblioteca pública, anomenada del Príncep-fill-segón, y
una col lecció de gravats. Y, just veynat, el gran casal Ständehaus (casa
dels estaments o representació del reyne), nou, d’estil barroch. Seguesch
de d’allà fins devant la Casa de Correus, nova, grandiosa, estil modern; té
fatxades ben grans a tres carrers; y veynat hi ha Stadthaus (casa de la
ciutat), que inclou la Casa de bombers; ocupa una illeta molt gran. M’hi
atur devant per mirar-ho, y, per moure una mica de conversa, pregunt a
un qui passa: ¿qu’es aquest edifici? Cau qu’aquell du molta de
conversera, y me dona un’esplicació, am manotades y crits de lo que fan
els bombers tot-d’una que reben notícia de foch. Me costa molt no esclafir
de riure, y li dich que Dresden es una gran ciutat. —Jawohl (sí qu’es ver),
diu ell, aber sehr teuer (però molt cara); y fa l’acció de donar doblers,
passant el dit gros per demunt el dit pols. Jo li dich que lo bo costa; ell
me diu qu’es ver, pero qu’ han de pagar massa. ¡El metex mal de per tot!
Me despedesch d’ell amb una gran capellada y un danke (gràcies) ben
-259-
BDLC V (1908)
© Maria-Pilar Perea per l’edició, 2011.