BDLC V - Institut d'Estudis Catalans

estaurant perque es passat la una y no’m vendria gens malament dinar.
No’n vetx cap, y ho suspench per veure lo
Kaiser-Friedrich-Museum. Està a la punta de l’illa que formen dos
brassos del riu, veynat del Pergamon Museum y de la [117] National-
Galerie. Es un edifici grandiós, triangular, bastit de l’any 1898 a 1903 y
ubert l’any 1904, d’estil barroch-italià. El cornaló de ponent es l’entrada:
acaba en mitx redó, amb unes grans columnes y estàtues y una cúpula,
tot majestuós. Aquest museu se compòn d’antiguedats cristianes, de
pintura mitx-eval y del renaxement, de monedes y altres antiguedats. Jo
no’m pensava que fos tan interessant com m’ha resultat. En pintura mitx-
eval no havia vist may res consemblant. Té planta baxa y pis principal, y
hi ha la friolera de 73 sales.
Planta baxa: Com sou dins l’atri, passau una sala llarguera y entrau
dins la Basílica, reproducció d’una de Florència, de la primeria del sigle
XVI. Hi ha alguns retaules y figures relligioses. Aquí comensen les sales, y
es un may acabar.
Sala 4: colls de pou venecians y texits aràbichs y egipcis.
Sala 5: antiguedats còptiques dels sigles III-VIII. Hi ha brodadures
notables ferm y figures de sants y objectes del culte.
Sales 6 y 7: Figures de la cristiandat primitiva y bizantines. Fa
un’àbside aont hi ha un mosaych de Sant Miquel de Ravenna, del any 545
de Crist; el comprà Frederic Guillem IV, l’any 1843. Sarcofachs sencers y
trossos, dels primers cristians, fragments arquitectònichs, qualcún del
sigle V, capitells y columnes bisantines, figures y objectes del culte.
Sala 8: Figures italianes dels sigles XIII y XIV, obres d’ivori
preciosíssimes. Moltíssima cosa d’allò bo.
Sala 9: Obres d’art aràbich y persa; cosa de primera y moltes.
Sala 10: Col lecció islamita de Sarre, obres d’indústria oriental, sobre
tot persa.
Sales 11 y 12: Un gran tros de fatxada del palau de M’schatta,
present del Sultà Abdul Hamid a l’emperador Guillem II, de devers 45
metres de llarch y quatre o cinch d’alt. Duyta de l’embocada del Jordà a
-147-
BDLC V (1908)
© Maria-Pilar Perea per l’edició, 2011.