BDLC V - Institut d'Estudis Catalans

m’ha fet veure aont era. Som sortit a Grosser Stern, una plassa rodona,
amb una tanca preciosíssima y estàtues de bronzo d’escenes de cassa,
molt avengudes, sobre tot la principal: un munt de roques y un gran cerv
demunt de tot, amb una estrella d’or dalt del front y el cassador que hu
veu s’agenolla y els cans queden empantanats. Assí confluexen quatre o
cinch caminals y un d’ells el carrer principal. Van y venen tranvíes
elèctrichs y de sanch, automòvils, bicicletes, carretots, de tot. Arrip a
veure l’esglèsia en memòria del Kaiser mort (Frederic III), ogival, recent:
fa com una creu de brassos curts, am creuer, d’àbside plana, amb grans
vidrieres. Es tancada, com se suposa, com a protestant. Prench el tranvia
y me du devora’l meu hostal.
Agost. DIA 24
El Delegat Apostòlich. —Sanitat dels alemanys. —No hi ha
captayres. —Esplendidesa dels carrers nous. Estàtues nues. —
Kunstgewerbemuseum. —Entrevers a un restaurant. —Altres
edificis y plasses
El dia comensa am sol. No n’havia vist cap, des que som a Berlín;
però aviat s’ennuvola y a estones fa gotes, y un oratge ben fret. No hi ha
hagut altre remey que dur posat tot lo dia el demunt-tot. ¡Ja es una bona
passada haver d’anar així, dia 24 d’agost!
He dita missa a Santa Hedwigis. Avuy he vist el Delegat Apostòlich;
es molt agradable; té una cinquantena d’anys, de bones talles, gruxadet,
blanch y vermell, molt sà. Tots els alemanys ho son. No se’n veuen,
d’homos menuts ni magrel los, ni cares de cera. Si n’hi ha de tísichs, no
van p’els carrers que jo he trescats per dins les ciutats alemanyes.
Lo que no veuen gent qu’escupi en terra, ni p’el carrer. Dins els
tranvies, no’n parlem, y menys dins les esglèsies.
Encara no he vist cap pobre que capti. Negú s’es acostat a mi a
demanarme res. Me diuen que la Policia ho mena ben [97] estret. No
-121-
BDLC V (1908)
© Maria-Pilar Perea per l’edició, 2011.