BDLC V - Institut d'Estudis Catalans

qui ell me parlava, y ho ha sabut: ha dit qu’era un emperador romà. Amb
axò mos acostàvem a la barrera d’entrada, els he donats 10 pfennige y el
Porter que guaytava es sortit arrefollantlos, y ells son fuyts. El porter s’es
posat tot d’una a ferme la descripció de l’edifici, cridant amb una veu ben
revescosa. Son una cosa majestuosa, aquexes ruines; se veu encara la
trassa general de l’edifici: tenia la forma basilical: un rectàngul que deu
tenir 60 metres d’ample y uns 80 de llarch; a un cap un àbside de casi
tota la amplària, am diferents compartiments a cada banda, un’altra
àbside a cada costat del rectàngul, y a l’altre cap una rotonda de més
diàmetre que l’amplaria del rectangul, amb unes quantes absidioles y
llavò una partida de cambres adjuntes y galeries subterrànies. Algunes
parets tenen encara un sistema de canonades planeres no gayre endins
de la cara esterior de la paret, que serviren per la calefacció de l’edifici,
que’s veu que practicaven els romans. L’àbside gran y el costat esquerra
conserven les parets molt altes y hi queden uns grans finestrals qu’ara
reforsen per assegurarlos. Tot l’edifici es de toues molt primes, amb unes
juntes de mescla tan gruxades com les toes metexes. Hi ha vuyt o nou
portalets que tenen cinch arcades concéntriques, com les portalades
romàniques, però no escalonades, com aquestes, sinó fent un sol pla. Fan
un efecte imponent. —Som sortit amb el cap ple de recordanses del poder
inmens de Roma y de l’empenta civilitzadora que pegà per tot arreu aont
se va estendre. Hi ha que convenir que fou un poble escepcional. —
Remugant axò, he tocat el corn cap a la fonda, aont he feta la maleta y a
les sis y mitja m’afich dins el tren ràpit, y casi volant cap a Coblença, casi
sempre vora vora’l Mosel la, per plans plens de verdor y montanyoles
desiara, algunes reblides de bosch més espès qu’els cabells del cap: tan
espès, que fins y tot a algunes les rames ho tapen tot de dalt a bax; no
veuen soques. Hem passades una partida de foradades. —Arribam a
Coblença demunt les vuyt. Ja comensa a fer fosca y me convenç qu’es
impossible anar a veure monuments, y vetx que me’n hauré d’afluxar, si
vuy veure Limburg y Giessen. Com ja’n tench una impressió de Coblença,
me’n vatx a sopar a un restaurant de devora l’estació, y a les 9 y 15 ¡cap
-90-
BDLC V (1908)
© Maria-Pilar Perea per l’edició, 2011.