BDLC V - Institut d'Estudis Catalans

unes absidioles amb un altar y un retaule barroch. El paladar es pla, de
fusta, policromat a n-el creuer; chor y àbside y les parets de tot axò
també hi estàn. Les altres parets son blanques. Pujen a n-el creuer amb
set o vuyt graons. A defora es tot barroch.
Surt d’assí, pas per devant l’antiga esglèsia dels caputxins, barroca,
y no gayre lluny del Gymnasium Andreanum, y cap a St. Godehart. Es
una esglèsia romànica interessantíssima, per mi més que la Seu y casi
tant com Sant Miquel. Es del sigle XII y restaurada a mitjàn XIX. Fa tres
naus sense capelles, creuer, cúpula, àbside d’un trast y el mitx redó y nau
absidal am tres absidioles. A n-el creuer a l’enfront de les naus menors
també hi ha una absidiola. Adevant, en lloch de portal, hi ha un’àbside:
abax servex de baptisteri y dedalt per l’orgue. Els brassos del creuer
tenen dos trasts. Els pilars divisoris de les naus estàn com a la Seu y Sant
Miquel, y lo metex a n-el dau del chor y l’àbside fa unes arcades am
columnes que comuniquen am la nau absidal. [185] L’altar major està a
n-el mitx redó, amb un retaulet romànich, molt bax. La cúpula està
condemnada; fa unes petxines y llavó un pla vuytavat. Els finestrals de
mitx punt per tot estàn molt amunt. Tota l’esglèsia està policromada y la
nau major, chor, àbside y el trast del chor, historiats am passatges de les
vides de Jesús y Maria y sants y àngels. A la copinya de l’àbside hi ha el
Bon Jesús assegut al mitx dels Evangelistes y àngels. A n-el vuytavat de
la cúpula hi ha el bust també del Bon Jesús al mitx dels Evangelistes y a
les petxines àngels. Lo demés del paladar es llenya vista, amb unes creus
de clar-y-oscur. A n-el bras sur del creuer a mitjàn altura hi ha una
jàssera atravessada y un gran Sant Crist demunt am Maria y Joan devora.
A n-el chor hi ha una corona de llum que casi arriba de banda a banda;
s’aguanta am vint y quatre vergarines, y té una figura de sant assegut
allà ont aferra cada vergarina, y les vint y quatre s’apleguen de tres en
tres y n’arriben a vuyt al mitx, penjant d’un templet que vola demunt un
estol de xerefins. —Els defores d’aquexa esglèsia son llisos, severs. Fa
dos portals menuts a cada costat, y dos campanars a la fatxada, moderns
-231-
BDLC V (1908)
© Maria-Pilar Perea per l’edició, 2011.