BDLC V - Institut d'Estudis Catalans

Surt d’aquexa esglèsia, y, seguint la meua via, pas per devant la
Oberrealschule, edifici nou, grandiós, sever; compr a una botiga una
partida de postals am vistes de la Ciutat, y m’afich dins un tranvia cap a
Rathaus. Vetx un senyor que du collet, m’hi acost, li demàn si es capellà
catòlich y me diu que sí. Com li dich que fa dos mesos que viatx per
Alemanya tot sol, no se’n pot avenir. Me diu que a Düsseldorf hi ha de
quinze a vint esglèsies catòliques, la gran majoria, y que son catòlichs
dues terceres parts dels habitants. Aquell capellà pren per un altre vent, y
jo m’atur devant Rathaus: es gran y fa dos cossos; un barroch,
monumental, vermellench; l’altre modern, prosaych.
M’afich per dins els carrers de l’antiga ciutat, més estrets, però llisos.
Vetx un edifici grandiós, llis, y una fatxada barroca. Deman a un al lotet
que juga quin edifici es axò, y badant uns ulls com uns salers, molt
seriós, me diu: —Andreaskirche. —Katholisch oder Evangelisch? li dich jo.
—Katholisch, me respòn, atravessant-me am la vista y com esglayat. Me
fa moltes de rialles, y seguesch endevant. Ja qu’es uberta l’esglèsia, hi
entr, y me resulta una esglèsia gran, de tres naus d’igual alsada, sense
capelles ni cúpula, amb galeries superiors a les naus laterals, y finestres
abax y amunt, amb estàtues de Sants a les rebranques, estil barroch,
esplèndidament decorada. Resulta qu’es l’antiga esglèsia dels Jesuites!
Volt un parell de carrers y surt a n-el grandiós y majestuós Hofgarten
(jardí de la cort), dins el cor de la ciutat, ple de caminals y estanchs, ensà
y enllà, y gent per llarch que s’hi passetja o sèu a n-els banchs que hi ha
per tot arreu.
Jo no m’hy afich, perque’l temps me curtetja, y entr a Kunsthalle
(sala d’art), edifici nou, gran, gentil, amb una fatxada esplèndida. Dalt el
portal hi ha representada en mosaich la Veritat com a fonament de l’Art.
Hi ha gravats y pintures. En les estàtues predomina el desnuu ben franch
y sense cap paliatiu; en les pintures no tant. Hi ha una partida de
paisatges de primera y alguns retrats. Els pintors d’assí el senten el
paisatge. Hi ha alguns eczemplars de pintura històrica ben apreciable. Les
sales y cambres son una cosa esplèndida ferm. A l’escala, a n-el pis
-184-
BDLC V (1908)
© Maria-Pilar Perea per l’edició, 2011.